Pros i contres

Signar

Hi ha escriptors que no suporten el contacte amb els lectors i n’hi ha que l’esperen amb candeletes. N’hi ha que mitifiquen el treball obscur i pausat en una habitació pròpia i n’hi ha que aprofiten dies com el de Sant Jordi per sortir al carrer i convertir-se en ídols de les masses. N’hi ha que viuen amb incomoditat la cerimònia i n’hi ha que estarien disposats a matar la seva iaia per entrar a la fira de les vanitats. No són més bons escriptors, els enclaustrats, ni més purs, ni tampoc són millors els que s’exhibeixen o els que, simplement, fan bondat i atenen les indicacions dels seus editors per fer la promoció que toca.

Els que pateixin fòbia a les signatures, a partir d’ara ho tenen fàcil. En una llibreria han incorporat l’invent d’uns braços robòtics que reprodueixen el gest de la firma sense que calgui un escriptor a la sala. Ets a casa, engrescat amb una gran novel·la i, en un moment de descans, mentre fas un te o un vodka, mous la mà i escrius: “atentament, per a la Marisa, que el gaudeixis” i el braç robòtic reprodueix la dedicatòria en el paper que la Marisa desarà com un tresor. I t’estalvies tota la resta. Fins i tot haver de somriure a la Marisa.

Temes:

Escriptors Sant Jordi

Inicia sessió 0 Comentaris