Apunt

Estat d’alarma, ¿sí o no?

Ara bé, el problema a hores d’ara és que, més d’un any després de l’inici de la pandèmia, encara no tenim informació detallada sobre activitats/llocs de contagi ni avaluacions de polítiques i mesures que ens permetin afinar les mesures que cal emprendre.

1
Es llegeix en minuts
Estat d’alarma, ¿sí o no?

Amb motiu de l’acabament de l’estat d’alarma el pròxim 9 de maig, estem presenciant un intercanvi dialèctic que voreja el surrealisme. Governs de diverses comunitats del PP, partit que es va abstenir en la convalidació de l’estat d’alarma a l’octubre, reclamen que no decaigui. El lehendakari, que va ser un dels presidents més reticents a adoptar mesures de control de la pandèmia perquè entenia que podien afectar l’economia, ara posa el crit al cel... D’altra banda, Pedro Sánchez ha tingut una il·luminació descentralitadora: resulta que ara la legislació ordinària possibilita a les autonomies fer front a la crisi pandèmica. Des del meu punt de vista, els factors que expliquen tot aquest soroll són dos: la campanya electoral madrilenya, que ha esdevingut estatal, i les reticències d’alguns governants a assumir la responsabilitat d’ordenar restriccions. 

Notícies relacionades

Però tornem a la pregunta: estat d’alarma, ¿sí o no? Doncs mirin, depèn. Si es considera que el toc de queda i els confinaments perimetrals són instruments efectius i imprescindibles d’ús quotidià per contenir els contagis, l’allargament d’aquesta mesura hauria de ser sobre la taula. L’estat d’alarma és el millor paraigua legal del nostre ordenament jurídic per limitar drets fonamentals (per eficàcia i control democràtic). Però si les evidències acumulades ens porten a la conclusió que hi ha altres mesures més efectives (tancament o limitació de la restauració i hostaleria, suspensió d’activitats que fomenten un alt grau d’interacció social, control d’aglomeracions, etcètera) no seria desitjable allargar el paraigua més temps. En una democràcia l’excepcionalitat ha de ser, valgui la redundància, excepcional. 

Ara bé, el problema a hores d’ara és que, més d’un any després de l’inici de la pandèmia, encara no tenim informació detallada sobre activitats/llocs de contagi ni avaluacions de polítiques i mesures que ens permetin afinar les mesures que cal emprendre. O, com a mínim, no se’ns han comunicat, a la ciutadania. I això sí que hauria de ser objecte de preocupació dels governants, estatals i autonòmics.n