Fact checking

Fact check: Cercas, TV-3 i la intervenció militar a Catalunya

Es llegeix en minuts

No sempre les coses són com semblen. Especialment a Twitter. I no diguem a Twitter utilitzat com a picota, valgui la redundància. Que Javier Cercas pogués posar el peu a la seva TV-3 ha tret molta gent de polleguera. Enmig de la tempesta, apareix a la xarxa un vídeo en el que l’escriptor diu: «Quan la vida política s’omple de passió, d’emocions, com ens ha passat als catalans, posa’t a tremolar o crida a la unitat del general». El general riu i aplaudeix.

«Cercas a Extremadura, incitant a l’odi i reclamant la intervenció de l’Exèrcit contra Catalunya», comenta el primer tuit que localitzo amb el vídeo incrustat. Amb això n’hi ha prou perquè la diputada de JxCat Cristina Casol argumenti que «el promotor d’un aixecament armat contra Catalunya» no hauria de sortir a TV-3 per «no donar al feixisme una posició de privilegi». L’Exèrcit de bots de JxCat, per descomptat, aprofita per acusar els d’ERC de voler dialogar amb «aquests».

El periodista Enric Calpena recorda el genocida Karadzic. Eduard Voltas afegeix: «Aquesta és la diferència moral, ells no han renunciat a la violència». Segueixen les reaccions: «us encanta la sang»; «iniquitat»; «un xarnego envoltat d’ignorants».

L’escena, el militar aplaudint i rient, em va deixar gelat. ¿Podria ser que Cercas digués una animalada d’aquest calibre? ¿Què demanés la intervenció armada de l’Exèrcit davant un auditori complagut? Que l’escriptor al·ludís a «la unitat» del general em va fer dubtar. ¿Quin era?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El vídeo (que no reprodueixo aquí perquè l’autor del tuit ha corregut a camuflar-lo) correspon a l’entrega de les medalles del dia d’Extremadura de setembre del 2019. El general és Miguel Alcañiz, llavors cap de la Unitat Militar d’Emergències. La que té com a missió apagar incendis, bastir ponts després d’inundacions i desinfectar residències. Rebia la medalla perquè l’UME havia col·laborat en la neteja del Guadiana. En el seu parlament acabava de recordar que un dels seus membres havia mort també apagant un foc a Extremadura.

Repassem ara el vídeo. Cercas dient que quan es desborden les passions igual has d’acabar trucant a l’UME. Acudit desafortunat. Els bombers, millor civils. I ull amb les segones, que les carrega el diable. ¿Però incitació a la violència i a la intervenció armada? Interpretar-ho així és com a mínim una exageració. Com a màxim, una tergiversació. Rajar a Twitter, una tàctica d’intimidació més vella que l’oli de ricí. I utilitzar l’episodi per justificar un veto a Cercas a TV-3, una fal·làcia de manual.

Notícies relacionades

De fet, l’UME ja ha intervingut a Catalunya. Unes quantes vegades, no sempre amb bona acollida institucional, és cert. Però amb mànegues i ‘flits’.

No m’enganyo. No crec que columnes com aquesta serveixin de gaire. Per a molts, Cercas ja serà per sempre l’escriptor que va demanar que els tancs tornessin a entrar per la Diagonal.

Temes:

Javier Cercas