Els meus efectes secundaris

Segur que la primera dosi de la vacuna ha afectat la meva visió de les coses. En només una setmana veig la Unió Europea com una suma incoherent de països en absoluta descoordinació.

Observo atònit com es reuneixen els ministres de sanitat europeus per parlar de l’AstraZeneca, i el resultat final és que cada país va per lliure. Vaja, que cada país l’aplicarà de forma diferent o no l’aplicarà. Ha de ser un efecte secundari. Vaja, que al·lucino. Un desastre la compra de vacunes, un desastre la falta de criteri col·lectiu i un desastre la sensació d’inutilitat de la Unió Europea. Ayuso i Merkel volen comprar Sputnik. Campi qui pugui i l’últim que tanqui la porta. Qui ens anava a dir que admiraríem el Regne Unit del Brexit.

Finalitzada la diàspora dels ministres de Sanitat, la compareixença de la nostra ministra no ajuda gaire. Parla de casos de trombosi sense especificar que molts d’aquests no han provocat la mort. Diu que a partir d’ara s’administrarà la vacuna als majors de 60, sense determinar l’edat màxima d’aplicació.

Els efectes secundaris també afecten la meva memòria. Primer van dir que AstraZeneca només per a menors de 55 anys, després que també per a majors, després que només per a majors de 60 a 65, i ara fins a 69... i ja veurem.

Ja poden dir els científics el que vulguin que, si els polítics acolloneixen el personal, això és una calamitat. Pel que sembla molta gent no s’atreveix a vacunar-se. La Unió Europea ha fet més pels negacionistes que Bosé, Victoria Abril i els seus mariachis.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Per cert, que a Catalunya no hi ha vacuna que valgui perquè els ‘indepes’ formin Govern. Gairebé millor.

¿I ara, què? Sempre ens queda l’humor. Me l’envien: «Última hora: AstraZeneca arriba a un acord amb una famosa fàbrica de formatges. Si no en surts curat, en sortiràs semicurat.»