Estructura social

La neutralitat

Imagina que no pots viure en l’equidistància sense que et passi factura. Que la inèrcia t’afavoreix, que l’statu quo no és una amenaça per a la teva existència

Es llegeix en minuts

Imagina que vius en un món sense amenaces. Que pots interpretar la realitat sense múltiples derivades. Imagina que la interseccionalitat et sembla una absurditat, una paraulota moderna. Que tu ets més de parlar de meritocràcia que no pas d’interseccions. Imagina que sempre ets dels qui decideix els criteris de la meritocràcia que defenses. Imagina que no et costa gens assolir els mèrits. Imagina que mai no formes part dels col·lectius que pateixen violència estructural. Que no dones importància a les discriminacions sistèmiques. Que et semblen una ximpleria. Imagina que pots moure’t pel món sense desxifrar les intencions dels qui et trobes pel carrer quan tornes a casa. Que mai no has sentit que t’han triat per qüestions que no tenen a veure amb la teva vàlua personal o professional. Imagina que quan parles, els teus interlocutors t’escolten.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Imagina que la teva identitat no necessita l’aprovació ni la validació de ningú que no siguis tu. Imagina que no hi ha cap llei que s’hagi dissenyat per a protegir-te a tu i als que són com tu perquè no et cal. Que no hi ha un grapat de lleis que et permeten reclamar els teus drets, perquè els garanteix el sistema. Que ets el centre de totes les lleis. Que totes les lleis parlen de tu, fins i tot les que no t’anomenen de forma explícita. Imagina que ets tu qui fa les lleis. Que sempre les has fet.

Imagina creure que el carrer, les institucions, els horaris, l’organització, el mercat o casa teva són espais neutrals. Imagina que no vols ni de dretes ni d’esquerres. Ni feminisme ni masclisme. Imagina que no pots viure en l’equidistància sense que et passi factura. Que la inèrcia t’afavoreix, que l’statu quo no és una amenaça per a la teva existència. Imagina que sempre guanyes. O que no ets mai el qui hi perd més. Imagina que el que tothom considera la normalitat és la teva experiència. Que no has de modificar-la per encaixar. Que no et calen malabarismes perquè t’acceptin. Que sempre ets al centre, fins i tot quan no endevines que n’hi ha un. Imagina que no ets mai als marges de la societat. Imagina viure d’esquenes als marges. O que ni tan sols els has vist de prop. Imagina, ara, com és viure en ells.

Temes:

Feminisme