Pros i contres
Ajuda’m a plorar
El documental ‘Erbarme dich’ (com la memorable ària «Tingues pietat de mi») mira de trobar les claus que fan que ens emocionem davant la música i, sobretot, la de Bach
Retrat de Bach pintat per Elias Gottlob Haussmann.
Aquesta Setmana Santa he topat amb una veritable pedra preciosa en forma de documental sobre ‘La Passió segons Mateu’ de Bach. Es una producció holandesa que es titula ‘Erbarme dich’ (com la memorable ària ‘Tingues pietat de mi’) i que mira de trobar les claus que fan que ens emocionem davant la música i, sobretot, davant la majestuositat del de Leipzig. Hi intervé, entre d’altres, Peter Sellars, un dels directors de teatre més aclamats del moment, que reflexiona sobre el sentit últim de la Passió. «El que Bach ens proposa és ajudar-nos a plorar, entendre que hi ha alguna cosa més trista que la nostra pròpia tristesa, que la música consola i ens fa saber cap a on flueixen les llàgrimes».
El plor és alliberador quan és compartit, quan les llàgrimes, cada una d’elles, són joies «que brillen en l'obscuritat i et fan avançar». El documental (a Filmin) té escenes colpidores, testimonis íntims (d’artistes i poetes, de persones sense sostre que canten en un cor, de cantants i ballarins) que ens parlen de foscors i esperances, de dolors intraduïbles i de plors inconsolables, també d’elogis de la música com a font de la vida, amb la presència constant de la mort i del patiment.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
