Pros i contres
Jutges i lobotomia
Cada vegada que un tribunal tomba règims de llibertat de presos independentistes parla de conceptes com ara «progressió», «interiorització», «reorientació», i això té un nom
Quan algú comet un delicte, tipificat al Codi Penal (o quan el tribunal considera que l’ha comès), la legislació preveu que el reu ingressi a la presó per pagar el mal que ha fet. La privació de llibertat és el pagament directe, en efectiu, amb el propi cos, de qui ha comès el delicte. Després, el sistema penitenciari preveu no pas la simple reacció institucional, admesa i requerida per la societat, sinó també la superació de les causes que van provocar l'acció criminal: les personals, les socials, les econòmiques, les psicològiques. Rehabilitar un presoner és procurar que s’insereixi de nou en el teixit social i evitar, alhora, crims futurs, sense exigir garanties a les seves creences. Tot això és correcte i s’entén, des que les presons van deixar de ser irats mecanismes d’humiliació, en la perspectiva dels delictes comuns.
Però ¿i els polítics? En aquest cas, la rehabilitació implica vacunació intel·lectual, lobotomia ideològica, renúncies ètiques. Cada vegada que un tribunal tomba règims de llibertat (¡de semillibertat!) de presos independentistes parla de conceptes com ara «progressió», «interiorització», «reorientació». I això, per desgràcia, té un nom.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.