Editorial

Un sector en estat crític

Es llegeix en minuts
Un sector en estat crític

Les dades que posa sobre la taula el Gremi de Restauració de Barcelona no només certifiquen una situació alarmant, comprovable a simple vista, a peu de carrer, sinó que anuncien un futur certament crític per al sector de bars i restaurants. A hores d’ara, estem parlant d’un de cada quatre locals tancats i, en els pròxims mesos, la previsió és d’un terç, amb l’expectativa infausta de veure com la meitat de l’oferta gastronòmica pot desaparèixer de la ciutat, en paraules del director del gremi, Roger Pallarols, «perquè molts estan al límit». En altres llocs del país, en funció de la ubicació i de les característiques peculiars de cada cas, el turisme de proximitat i l’aixecament del confinament comarcal han significat un baló d’oxigen, segons pròpies veus del sector, però a Barcelona el problema és més apressant, en bona part pel molt notori descens del turisme internacional, i incumbeix no només els establiments en si mateixos sinó una llarga cadena que pateix l’efecte dòmino dels tancaments. Des dels mateixos restauradors, cuiners, cambrers o personal subaltern, fins a productors, distribuïdors, repartidors o taxistes. 

Els recents tancaments d’espais emblemàtics com Cal Pinxo o Can Soteras són només un compte més al rosari de la baixada de persianes que pateix la ciutat. Tant afecta aquells que gaudien d’una reputació d’antiguitat i solvència gastronòmica com nous restaurants que, en els últims anys, van ampliar les expectatives culinàries, o nous negocis que han tingut, per causes diverses, una curta vida. Les causes ja s’arrossegaven anteriorment (l’augment del lloguer, la pressió immobiliària, la gentrificació), però l’arribada de la pandèmia ha sigut el detonant definitiu, tant pel dur confinament inicial com per les restriccions posteriors, que han anat variant de paràmetres horaris, i que els responsables del gremi qualifiquen com «una gestió nefasta de la crisi amb l’hostaleria». S’afegeix a la impossibilitat d’obrir de manera continuada i de servir sopars, el possible final dels ertos al maig, una solució a mitges que ha permès sobreviure, en el millor dels casos, però que alhora s’ha convertit en una arma de doble tall per a aquells propietaris que viuen al límit: és a dir, sense capacitat per gestionar una sortida de la provisionalitat que, d’altra banda, depèn de les hipotètiques noves mesures que puguin implantar-se després de Setmana Santa arran de l’anunciada arribada d’una quarta onada del coronavirus. 

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El panorama de la restauració a Barcelona necessita una regeneració eficient que tingui en compte la capacitat del sector per superar la crisi, amb solucions imaginatives i un sobreesforç per mantenir dret un negoci que no és només això, sinó un referent ciutadà de primer ordre, que dona energia a la vida quotidiana i que funciona com a reclam, com a punt de trobada, com a índex de la vitalitat d’una ciutat. La iniciativa privada necessita un recolzament imprescindible de les institucions en un context de canvi en l’enfocament del sector.n