Memòria històrica

No és Churruca, és Juan March

L’atenció prestada a la retirada de carrers de personatges secundaris del franquisme contrasta amb el silenci sobre el finançador del cop d’Estat del 18 de juliol

1
Es llegeix en minuts
No és Churruca, és Juan March

La persona que ha rebut amb més alegria la retirada d’una avinguda de Palma a Juan March és Francisco Franco. És clar que el franquisme ja no és el que era. Després de verificar que el canvi corresponia a un ajuntament d’esquerres, escriptors com Pérez-Reverte s’han acarnissat contra la simultània denigració de carrer dels almiralls Churruca o Gravina. L’atenció prestada a personatges secundaris contrasta amb el silenci sobre el finançador del cop d’Estat del 18 de juliol.

Notícies relacionades

El debat s’hauria de centrar en els honors merescuts per un personatge cardinal del segle XX, més enllà de les fronteres. Segur que l’obstinació per escamotejar la presència entre els represaliats de Juan March no obeeix al fet que els popes culturals són afillats per poderoses institucions que ostenten l’esmentat nom. No obstant, a l’engrandir l’ofensa a la memòria de Gravina i Churruca, s’exonera de passada el banquer mallorquí sense necessitat de citar-lo.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La reivindicació de March seria més valenta que dir «idiota» a un alcalde democràtic de províncies, com va fer Reverte. Per desmarcar-me de la maniobra de distracció, no veig massa inconvenient a preservar l’avinguda del banquer que Churchill va declarar fonamental en el suborn dels generals de Franco, per evitar que mobilitzés Espanya del costat de Hitler. Ho va fer cobrant, és clar. Un segon argument a favor de l’avinguda de Juan March és que no em molestaria viure al carrer d’Àtila, tot i que no m’estranyaria que els descendents de víctimes del flagell de Déu em denunciessin per incitació a l’odi. Un tercer raonament recorda que no és el mateix dedicar-li avui un carrer a Joan Carles I que retirar-li la làpida. I en quart lloc, la feina dels inquisidors s’ha facilitat perquè cap ésser humà reuneix els requisits de puresa que imposen. Ni Gandhi, ni Martin Luther King, i molt menys la Mare Teresa. La polèmica se centra a decidir si es dediquen les vies urbanes a éssers humans o només a divinitats. Carrer de Júpiter, verbigràcia.

Temes:

Franquisme