A propòsit de l’aval

Els sotracs a l’àrea econòmica de l’equip de Joan Laporta al llarg del cap de setmana han encoratjat l’encreuament de missatges inquiets entre veus rellevants del barcelonisme. La retirada de Jaume Giró, justificada de manera poc creïble, ha fomentat que es dispari la percepció d’improvisació en un departament nuclear pel delicat context. L’aval, les incògnites sobre les contraprestacions als fons externs i el repartiment de poders abonen el soroll. 

Estem davant l’aval més voluminós i complicat de la història del Barça. No haurà sigut fàcil d’aconseguir, però ja està firmat i aquest dimecres Laporta i la seva junta (si no hi ha cap nova sorpresa) prendran possessió, finalment, d’un club que necessita urgentment que algú amb determinació confronti tots els seus enormes problemes. Però no comencen bé, una cosa que ha de saber el mateix Laporta.

¿Tutela externa?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Resulta difícil d’entendre que la jerarquia de poder no estigués clarificada abans de les eleccions. I que l’home que havia dissenyat el pla de salvació decideixi sortir d’escena ja a la pretemporada del mandat. I que el vicepresident econòmic aparegui de sobte, pràcticament del no-res, se sospita que tutelat des de fora (compte amb la cacofonia de Goldman Sachs, accionista destacat de l’empresa de la qual procedeix el nou home dels números i valedora de l’Espai Barça). 

El barcelonisme atorga a Laporta tota la credibilitat per estimular el vestuari, per convèncer Messi que es quedi i perquè el club es faci fort a les institucions en què convé tenir presència. És indiscutible la força de la seva aura. Es diria, en canvi, que hi ha més escèptics sobre la seva competència per encarrilar la tresoreria. La crisi del cap de setmana no ajuda. Però cal deixar-lo començar. Demà dimecres obre la seva segona etapa, excitant i temible alhora, confiem que més transparent que opaca. I confiem que la sort i l’estabilitat l’acompanyin.