Eufòria efímera, disgust nimi

Quan uns maximitzen i els altres minimitzen un fet, és probable que el seu valor real es trobi més aviat a mig camí. A un costat del litigi, la votació favorable a Espanya a l’Eurocambra és molt més que un respir, una immensa glopada d’aire fresc, sobretot després de tants disgustos. S’equivoquen els que ho interpreten com un canvi de rasant i com un indicador inqüestionable que Europa dona la raó a la democràcia espanyola i al seu impecable sistema judicial. Enmig de tant unànime entusiasme, apuntar ni tan sols la possibilitat que en el futur els tribunals europeus proporcionin nous disgustos i els tres eurodiputats prossegueixin al Parlament com si res podria ser considerat com a alta traïció.

Segons el costat independentista, en canvi, es tracta d’una petita ensopegada que només evidencia l’escassa fermesa moral d’Europa. Els més exagerats profetitzen que una tal aberració significa el final del somni del petit continent convertit en gran refugi dels valors humans, com si aquest somni no s’hagués acabat tantes vegades com ha convingut, per exemple amb la crisi dels refugiats i l’èticament ignominiosa acceptació del xantatge turc.

Notícies relacionades

No, senyors, no som una excepció

Visibilitzar

No és necessari haver anat de Brussel·les a Estrasburg com una llançadora, i ni tan sols haver vist la mediocre sèrie intitulada ‘Parliament’ (Filmin), per comprendre que l’Eurocambra és el gran regne de la transacció. En aquest mercat, quan els parlamentaris d’un país, i més si no és petit, es posen d’acord per aconseguir una cosa que no perjudica els altres, el resultat està cantat.

Tornem al tauler local. A un costat i a l’altre es compleix el mateix paradigma: els derrotats no necessiten massa caramels per endolcir la seva situació fins a tocar el cel amb les dents. És clar que la derrota de l’independentisme no ho és menys perquè es negui l’extradició dels seus líders exiliats en diferents països. De la mateixa manera però a una escala molt menor, no sembla que la victòria política de la votació d’ahir hagi de canviar la línia dels tribunals que ja s’han pronunciat.