Pros i contres

L’última vegada

Pensem en les limitacions d’ara i en aquells instants que van ser els límits

Aquests dies, les xarxes, que són com un enorme calaix on es recullen les afliccions del personal, estan repletes de missatges que evoquen les últimes vegades. L’última vegada que vaig anar a un camp de futbol, l’última vegada que vaig poder ballar en un concert, l’última vegada que et vaig abraçar, l’última vegada que vaig poder parlar amb tu sense mascareta, l’última vegada que vam muntar un sopar amb els amics. En aquests dies d’aniversari de tot el que va succeir després tenim tendència a pensar en la frontera que estàvem a punt de travessar i que ni tan sols intuíem com una barrera que ens impediria tantes coses. D’allà surt la importància que donem als últims moments. De la ignorància de saber que realment van ser els últims.

Ara, els magnifiquem no només perquè ho van ser, sinó perquè no sabíem que ho eren. I recuperem la vida de llavors, el seu record, aquell fil tan tènue i tan trencadís. Pensem en les limitacions d’ara i en aquells instants que van ser els límits, els perfils d’una vida sense consciència de final. Ho vam saber just després, fa un any, i ara els recuperem com si fossin un tresor fet de porcions minúscules d’un passat que ens sembla estranyament llunyà.

Temes:

Xarxes socials

Inicia sessió 0 Comentaris