Esvoranc social a la UE

El 71% dels europeus assenyala que la falta de drets socials és actualment un greu problema, mentre l’FMI avisa que poden perdre’s 15 milions de llocs de treball a Europa a causa de les insuficients ajudes governamentals

Eliseo Oliveras

La crisi del coronavirus està causant un profund esvoranc social a la Unió Europea (UE), que se suma a les ferides mal curades de la crisi financera i la política d’austeritat. L’atur, l’empobriment de milions de famílies i el massiu recurs a l’ajuda alimentària per sobreviure dibuixen un panorama desolador. L’agudització de la desigualtat social és la principal font d’insatisfacció que soscava la credibilitat de les institucions democràtiques i alimenta l’extrema dreta, assenyala Piergiuseppe Fortunato, professor de Política Econòmica de la Universitat de Neuchâtel.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha advertit aquesta setmana que si els governs no incrementen les ajudes directes a les empreses, en especial a les petites i mitjanes, es perdran 15 milions de llocs de treball a Europa. Sense unes ajudes addicionals equivalents al 2%-3% del producte interior brut (PIB), poden desaparèixer uns 3 milions d’empreses que eren solvents abans de la pandèmia, precisa l’FMI. Espanya és un dels països de la UE que menys ajudes directes ha aprovat per sostenir l’activitat econòmica i és el que pateix la recessió més greu i el nivell d’atur més alt.

El 71% dels ciutadans europeus considera que «la falta de drets socials és actualment un greu problema a la UE», revela l’Eurobaròmetre especial publicat aquesta setmana per la Comissió Europea. El percentatge d’insatisfacció per la falta de drets socials arriba al 89% a Xipre, al 87% a Portugal, al 86% a Itàlia i Croàcia, al 85% a Grècia, al 84% a Bulgària i al 81% a Espanya. Fins i tot en països amb un alt nivell de protecció social, la majoria dels ciutadans consideren que hi ha un greu problema en drets socials: el 54% a Suècia i el 52% a Alemanya.

Igualtat i ocupació

Les quatre reclamacions socials més importants dels ciutadans són: igualtat d’oportunitats i accés a l’ocupació, condicions de treball justes, accés a una sanitat de qualitat i un adequat nivell de vida. La qüestió que més preocupa a cada país reflecteix la seva principal carència. Les condicions de treball justes són la prioritat ciutadana a Espanya, Eslovàquia, Suècia, Itàlia, Dinamarca, Àustria i Luxemburg. L’igualtat d’oportunitats i l’accés a l’ocupació són la prioritat a França, Alemanya, Grècia, República Txeca, Xipre, Holanda, Bèlgica, Estònia i Eslovènia. L’accés a una sanitat de qualitat és la prioritat a Portugal, mentre que el nivell de vida és la principal preocupació d’Irlanda, Finlàndia, Malta i la majoria dels estats de l’Europa oriental.

Davant el creixent malestar social per la política d’austeritat, els líders de la UE es van comprometre en la cimera de Göteborg el 2017 a reforçar la política social en l’àmbit nacional i europeu. Però poc s’ha avançat, mentre es continua retrocedint. La pandèmia ha augmentat la precarietat i la sobreexplotació laboral. Els projectes de reforma de les pensions a la UE, com els de França i Espanya, retallaran els ingressos dels jubilats. La reforma del subsidi d’atur en tràmit a França també retallarà els ingressos dels aturats.

Els líders de la UE es vanaglorien d’haver contingut en 1,5 milions l’augment dels aturats durant la pandèmia. Però les xifres oficials són enganyoses, ja que no comptabilitzen els assalariats en suspensió d’ocupació, ni els autònoms amb l’activitat suspesa, ni els qui han deixat de buscar feina a causa dels confinaments i la falta d’expectatives.