Interessos empresarials

El moment de Pimec

La victòria incontestable de Cañete pot ser la mostra d’una societat que reacciona, conscient de l’atzucac en què ens hem endinsat

Es llegeix en minuts
El moment de Pimec

Antoni Cañete ha accedit a la presidència de Pimec amb una victòria incontestable, més del 83% del vot en unes eleccions que han comptat amb una elevada participació. Uns comicis que, per dues raons, han anat més enllà de la tradicional disputa per qui lidera una patronal.

D’una part, el resultat trenca el convenciment que, en el context d’un procès inacabable, l’independentisme radical, des de l’inesgotable activisme i impecable organització de l’ANC, acabaria per copar totes les institucions. El succeït aquest dimarts pot ser mostra d’una societat que reacciona, conscient de l’atzucac en què ens hem endinsat.

D’una altra, les eleccions s’han celebrat en un moment determinant per a la gran majoria de pimes. Després de la Covid-19, s’accelerarà la necessitat d’abordar la digitalització, la transició verda o la dimensió més gran. A més, de manera immediata, les pimes necessiten ser acompanyades i coordinades per accedir al fons europeu next generation. Altrament, els ajuts no s’aprofitaran o acabaran orientant-se exclusivament a les grans corporacions. Per això, resulta fonamental que Pimec se centri únicament en la defensa dels interessos empresarials, lluny de l’activisme polític, que pretenia la candidatura alternativa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

A més, tot això ve a coincidir amb un punt d’inflexió en la política catalana, un moment idoni per dibuixar el nostre futur, des de l’assumpció dels errors que tots hem comès, ja que els nostres mals no són responsabilitat exclusiva de la política. El succeït a la Cambra i altres entitats, o el que ha evitat Antoni Cañete a Pimec és, també, conseqüència de l’actitud d’un món econòmic que, en el seu moment, va donar suport de manera acrítica a les consignes identitàries de l’activisme polític per, ara, alarmar-se davant la deriva independentista. Sense el seu acomodatici deixar-se portar, avui no estaríem així. No estaria malament aprendre de la lliçó.

Tot el meu reconeixement als guanyadors. I molta sort.