El resultat electoral

Catalunya vota per la negociació

Tant el PSC, guanyador de les eleccions, com ERC, l’única formació amb possibilitats d’arribar a la presidència, han apostat per la negociació, i això és el que hauria de prevaler

Es llegeix en minuts
Catalunya vota per la negociació

Els galons de general de l’independentisme i del constitucionalisme canvien de jaqueta. L’extrema dreta obre un esvoranc que acaba amb l’anomalia europea que suposava que al Parlament només hi tingués representació l’extrema esquerra. El sobiranisme pausat del centredreta no obté ni un sol diputat. Cs i el PP, triturats. En Comú Podem, es queda on era. L’independentisme obté per primera vegada en unes eleccions més del 50% del vot. Aquest és el repartiment de les cartes. ¿Com les jugaran?

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La clau de la partida està en mans d’ERC i l’habilitat que demostri per manejar la situació de privilegi en què els ha col·locat l’aritmètica. Només ells poden articular dues majories de signe diferent per aconseguir la presidència, i això sempre és un avantatge.

Fórmula fracassada

Els republicans són conscients que repetir govern amb JxCat sobre les mateixes bases de l’anterior no té sentit, perquè s’ha demostrat que és una fórmula fracassada. El discurs de Pere Aragonès fent una crida a la formació d’un Executiu en què hi hagi la CUP, En Comú Podem, JxCat i els mateixos republicans és mera tàctica. No s’han passat la vida somiant a liderar el catalanisme per presidir ara un tetrapartit. Però oferir-lo serveix de punt de partida per rebaixar les pretensions de Laura Borràs i els seus. L’estratègia de confrontació dels junters és incompatible amb la via ampla de llarg termini que propugna ERC. O JxCat assumeix que el programa independentista que s’aplicarà és el dels d’Oriol Junqueras o la negociació entre independentistes pot acabar embarrancant i, en última instància, desembocar en la repetició de les eleccions.

L’altre govern possible, el tripartit, no sembla factible en la seva formulació clàssica perquè les bases republicanes no podrien digerir-lo. Una altra cosa és que, fracassat l’escenari anterior, i davant la dificultat de justificar noves eleccions enmig d’una pandèmia i una crisi econòmica que encara no ha mostrat tota la seva cruesa, s’obrin noves perspectives que permetessin als republicans arribar a la presidència per governar amb En Comú Podem, amb el recolzament des de fora de l’Executiu dels socialistes. No és un camí fàcil, però no es pot descartar malgrat les múltiples dificultats que hauria d’esquivar per arribar a bon port. Sense anar més lluny, un recurs de la fiscalia al tercer grau dels presos que obligui el seu reingrés immediat a la presó.

Torna el comandament

Et pot interesar

Hi ha altres elements rellevants de la jornada electoral. Cal anotar que el comandament efectiu del Govern torna a Catalunya després de més de tres anys ubicat a Bèlgica. La derrota de Carles Puigdemont el converteix definitivament en expresident i es dilueix la carta de la presidència i el Govern legítim a l’exili.

Tot i que el més destacat des del punt de vista sistèmic és que l’elefant català segueix a l’habitació i el girar full que propugnava Salvador Illa sembla utòpic elecció rere elecció. Però en aquesta ocasió cal afegir-hi un detall que ho hauria de canviar tot. Tant el PSC, guanyador de les eleccions, com ERC, l’única formació amb possibilitats d’arribar a la presidència, han apostat per la negociació. És el que hauria de prevaler a partir d’ara mateix, sigui quin sigui el Govern que s’acabi formant, perquè això i no una altra cosa és el que majoritàriament ha votat Catalunya.