Cant a la vida
Les coses que importen
Albert Espinosa em va proposar crear un espai per a la tendresa. Utilitzar pel·lícules, cançons, novel·les... qualsevol territori en el qual es respiri un aire diferent a la impietat que sembla haver-se apropiat del nostre temps
Albert Espinosa em va proposar l’altra tarda crear un espai per a la tendresa. Utilitzar pel·lícules, sèries, cançons, novel·les, pintures, poemes, biografies, obres de teatre... qualsevol territori en el qual es respiri un aire diferent a la impietat i la grolleria que semblen haver-se apropiat del nostre temps. No em sembla mala idea, sobretot venint d’algú que podria donar-nos a tots un màster de com agafar-se a les coses importants de la vida; aquestes a les quals amb prou feines dediquem temps en el debat públic i que només recordem quan la vida ens fot alguna fuetada. Però ell ho fa aquests dies amb la sèrie ‘Los espabilados’, que es pot veure a Movistar+, on planteja el tema de les malalties mentals en menors d’edat i la seva reclusió en centres psiquiàtrics privats.
En un d’aquests centres, a Argentona, es va suïcidar fa mesos una jove de 16 anys. EL PERIÓDICO informava dies enrere de la investigació que ha engegat la fiscalia i aportava el testimoni de la seva mare, la Juana, amb la que vam poder parlar a ‘La Ventana’ coincidint amb l’entrevista a Albert. No trobo paraules per explicar el dolor contingut que projectava aquesta dona, el dolor de la pèrdua, que s’ha convertit –o això em va semblar– en el seu motor per seguir endavant.
Entretots
De com gestionar la desaparició d’éssers estimats en parla també un llibre de Juanjo Sáez, titulat ‘Para los míos’. Aquest il·lustrador barceloní, que el 2006 va trencar esquemes amb ‘El arte. Conversaciones imaginarias con mi madre’, no podia sospitar que tot just dos anys després la perdria, i també el seu pare, la seva àvia i la seva gossa Chispeta. Li ha costat temps i esforç, però aquestes pàgines on els dibuixos i les reflexions comparteixen espai amb alguns esborralls de tinta, són un cant a la vida. I una declaració d’intencions: «Un no pot viure atrapat en el dolor», escriu Juanjo. I crec que té tota la raó. Jo li afegiria que tampoc podem viure presoners dels vetos i les notícies falses, però això ja seria un altre debat. Hem quedat que avui tractàvem de les coses importants.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
