1.275 cognoms votats

Toca anar a votar. Fa quatre dies vaig rebre un sobre amb el bloc de paperetes dels partits que s’hi presenten, fins i tot aquells tan minoritaris que, en algun cas, vaig haver d’ensumar a la seva web per saber qui eren i quines intencions tenen. Llistes de totes les sigles possibles amb 85 candidats cada formació, dels quals vaig llegir-ne nom i cognoms. 1.275 en total. Poden dir-me masoquista, curiós o «persona amb temps de sobra», entendré qualsevol de les tres nominacions. Però vaig pensar: com que la gran majoria són persones anònimes, almenys els llegeixo els cognoms. Vaig començar per la llista del PSC i a l’altura del candidat 51 vaig descobrir un tal Errikarta G. Burton, entre parèntesis Richard Burton. ¡Com! ¿L’actor britànic set vegades nominat al premi Oscar, dues vegades casat amb Liz Taylor, de veu greu i penetrant, segueix viu i va amb els socialistes? ¡Ah! Que és un altre anomenat Errikarta, Ricard en basc, i es fa dir Richard Burton. Bé. Superat l’impacte, llegeixo els noms de les altres llistes, en les quals es barregen cognoms de tots els orígens, tret de Vox, en el qual, curiosament, no n’apareix cap d’origen àrab i, no obstant, hi ha un senyor anomenat Gonzalo de Oro-Pulido. Sens dubte, un candidat brillant que no passa desapercebut entre tanta terbolesa. Igual que tampoc passa desapercebuda una altra candidata de la mateixa formació que s’anomena Barbarrusa. ¿No seria millor que, amb aquest cognom tan soviètic, la senyora Barbarrusa es ‘transfugués’ al Partit Comunista dels Treballadors i que el senyor número 73 del Partit Comunista, anomenat Sandiumenge, ingressés en el grup ultraconservador?

Vostès diran quina classe d’article és aquest en un dia tan important com avui. Deixin-me que m’excusi i que ningú s’enfadi, però és que davant de tanta incertesa davant les urnes, en un context social i econòmic tan abominable, prefereixo que siguin els altres els que es posin seriosos i ens deixin als còmics la possibilitat d’utilitzar l’humor. Tot i que algú va dir una vegada, i amb raó, que l’humor també és una eina per parlar seriosament. Felices i saludables eleccions a tots.