Diàleg, seny i sensibilitat

El pròxim 14 de febrer els catalans i catalanes estem citats a les urnes. Al nou Govern que es conformi li demano, en primer lloc, que governi, i també diàleg, seny i sensibilitat.

El diàleg és l’element fonamental que tots els partits hauran de posar en pràctica per poder coordinar i posar en marxa les mesures urgents que Catalunya necessita, especialment a nivell sanitari i econòmic dins d’aquest context de pandèmia. També, en el sentit d’escoltar i parlar amb els agents socials a l’hora de prendre totes aquelles decisions que afectin el teixit productiu.

D’altra banda, demano seny. Si apliquem el sentit comú a l’hora d’impulsar mesures i de configurar els pressupostos de la Generalitat per al 2021, ens adonarem que cal invertir en reactivar l’activitat de les pimes i els autònoms i en l’impuls de la seva competitivitat, ja que són el motor de l’economia de Catalunya. 

Per això, també demano sensibilitat en diferents aspectes, com, per exemple, a l’hora de prioritzar recursos. Cal salvar el teixit productiu amb ajuts urgents, directes i sostinguts en el temps, prenent consciència que només superarem aquesta crisi econòmica quan les petites i mitjanes empreses es recuperin i generin riquesa i ocupació.

Fent un balanç dels últims mesos, m’he adonat que hem experimentat un canvi en els valors, el treball i les prioritats. Les empreses han d’aprendre a gestionar aquests canvis i saber veure les oportunitats que totes les crisis afloren. Però no podran fer-ho soles, davant la seva situació de solvència i les restriccions a la seva activitat, necessiten que l’Administració reverteixi el tancament massiu de negocis, com, per exemple, els del sector del comerç i la restauració, fomentant el relleu generacional i establint solucions que permetin la seva continuïtat a partir d’ajudes directes i indirectes. 

Catalunya i els fons europeus

Per fer front als efectes de la Covid-19, a nivell sanitari cal una acceleració dels protocols de vacunació massiva i, a nivell econòmic, són necessàries línies de compensació econòmica immediata als sectors que es puguin veure afectats i un impuls del paper de Catalunya en els fons de recuperació i resiliència europeus. 

Al nou Govern li demano que l’Administració Pública compleixi amb els terminis de pagament legals i un finançament publico-privat per a projectes petits. I segueixo amb més propostes: consolidar un veritable marc català de relacions laborals, adaptar les polítiques d’ocupació al mercat de treball, promoure polítiques alineades als ODS, impulsar el món rural per garantir l’equilibri demogràfic i econòmic dels territoris... 

Parlem de fiscalitat. Entre altres accions, estarà en mans del nou Executiu aplicar aquest seny, sensibilitat i diàleg per aconseguir reclamacions històriques de les pimes com una rebaixa d’entre un 10% i un 15% dels tipus impositius de l’escala autonòmica de l’IRPF.

Amb una mirada al futur, vull parlar de digitalització, sostenibilitat i emprenedoria. Sería bo promoure l’R+D+i entre les pimes com a mecanisme de renovació del teixit productiu del país. En referència al segon tema, defenso una política estratègica d’energia que afavoreixi la competitivitat i redueixi la dependència energètica. Sobre l’emprenedoria, crec que se li ha de donar un impuls com a mecanisme de renovació i de desenvolupament del teixit empresarial català, conceptualitzant-la com a valor generador de riquesa. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

No voldria acabar aquestes línies sense mencionar el sector industrial i la necessària millora de les infraestructures. Cal dotar la indústria d’eines perquè sigui més eficient i estigui alineada amb la Indústria 4.0 i dotar el país d’infraestructures que facin més competitiu el seu teixit empresarial.

Per fer realitat totes aquestes iniciatives, a Pimec ens tornem a posar a disposició del que serà el nou Govern en tot allò relatiu a la millora de la situació de les pimes i els autònoms. Ho aconseguirem amb diàleg, seny i sensibilitat.