DECLARACIONS DESLLEIALS

Iglesias, enemic de si mateix

S’agrada molt al paper del polític rebel i transgressor malgrat estar al Govern

1
Es llegeix en minuts
Iglesias, enemic de si mateix

Les insistència de Pablo Iglesias per agradar als polítics independentistes, a qui mai critica, mentre que sempre arremet contra la democràcia espanyola, és desconcertant. Ho ha fet una altra vegada aquesta setmana en un mitjà sobiranista com el diari ‘Ara’, i recentment al programa ‘Salvados’ de La Sexta. És una actitud cridanera per moltes raons. És impròpia d’un vicepresident del Govern, que sense abandonar el seu dret a la crítica hauria de mesurar millor les seves paraules. També perquè ell sap que Espanya està considerada, en els rànquings internacionals, com una de les 20 millors democràcies del món, per sobre de França o Itàlia. Imperfecta, sens dubte, millorable, també, però res li permet afirmar que «no vivim en una situació de plena normalitat política». La seva insistència a complimentar personatges com Carles Puigdemont, a qui va equiparar amb els exiliats republicans perseguits pel franquisme, resulta tan infame com incomprensible perquè amb això Iglesias no es fa cap favor. No només apareix com un governant deslleial i inoportú, posant-se en aquests moments al costat de Rússia, sinó com un idiota polític, com un enemic de si mateix.

Notícies relacionades

 

El líder d’Unides Podem podria, si volgués, esquivar determinades preguntes a les entrevistes que estan fetes per donar titulars. Però li pot més el seu ego i no es resisteix a ser l’‘enfant terrible’ de la política espanyola. S’agrada molt al paper del polític rebel i transgressor malgrat estar al Govern. No li importa la demagògia i corre a denunciar que a Espanya no hi ha plena normalitat democràtica perquè hi ha polítics a la presó. Lògicament, però això passa només quan es menysprea la llei i s’atempta contra la convivència. La seva actitud no només és difamatòria, també és matusser. Amb aquests titulars no ajuda la candidatura dels comuns que encapçala Jéssica Albiach, la campanya de la qual se centra en la crítica cap al des(Govern) independentista i en retreure als republicans que estiguin disposats a pactar de nou amb un partit de caires excloents, xenòfobs i supremacistes com Junts.