¿I la grip?

Llegeixo, estupefacte, que en el període que va de l’octubre al gener no hi ha hagut, a Catalunya ni un sol cas de grip. Ni un. A la resta d’Europa, les xifres són semblants. Bé, vull dir que potser n’hi ha hagut algun, però a la competició virtual entre el virus gripal i el coronavirus la golejada ha sigut històrica. Han influït, és clar, les mesures preventives, les mascaretes i la distància social, però el fet és que avui no trobes ningú que et digui: «Sí, he estat a casa uns dies, amb una grip de cavall».

Sembla com si l’existència de la grip fos una frivolitat, una minúcia sense importància respecte als estralls de la Covid-19. Com alguns dels símptomes s’assemblen, els optimistes pensen, íntimament, que es tracta de la grip habitual, la coneguda, la del nas com una font i mal de cap. Els pessimistes, en canvi, entenen els senyals com un pas previ a l’hospitalització. Però no hi ha grip. ¿On són els remeis casolans, els de tota la vida, el baf de vapor mentolat, la llimonada calenta, la calor del llit per suar?