Imatge estereotipada

‘Cupcake-Comedy’

L’imaginari de dones i humor està estereotipat i poc poblat, perquè els possibles referents han sigut (sorpresa) invisibilitzats

1
Es llegeix en minuts

Veig a Twitter que el Centre Cultural la Farinera del barri del Clot de Barcelona ha obert una convocatòria deconcurs per a dones monologuistes. «¡Visca!», penso. I llavors veig la foto que l’acompanya. Atenció a l’estampa.

Dues noies assegudes en un cafè acollidor, tot fusta i bonhomia, pixant-se de riure. Una recolza el cap en l’altra, que està rient moltíssim, mentre subjecta delicadament un ‘cupcake’. Estampa naturalíssima. Sobre la taula hi ha tasses de te i un vas amb suc de taronja. Al costat de les respectives reposen dos parells de patins blancs immaculats. #cute #friendship #laugh #health #sport #sweetie #cicuta

Aquesta imatge podria il·lustrar:

-un article sobre els beneficis neurològics de fer vida social.

-un reportatge amb 20 llocs gentrificadors amb les millors ‘avocado toast’.

-o una llista dels 80 topicarros sobre la feminitat que encara no ens hem tret de sobre.

Però NO serveix per parlar de dones monologuistes. A la web de la Farinera la utilitzen diverses vegades.

No assenyalo la foto com un problema per si mateix, sinó com a mostra d’una dicotomia: l’humor i la feminitat canònica són dues forces contraposades. Transgressió versus contenció, voluntat d’agradar des del teu racó, no molestar ningú, ser estèticament i discursivament amable, somriure sempre, que així estàs més guapa. L’humor s’alimenta d’imperfecció i està dirigit a un públic, no són dues amigues exhalant purpurina i rient en privat de les seves esbojarrades confidències.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

L’imaginari de dones i humor està estereotipat i poc poblat, perquè els possibles referents han sigut (sorpresa) invisibilitzats. En el capítol dedicat a l’humor en el programa ‘Les dones i els dies’, conduït per Montse Virgili a Catalunya Ràdio, Isabel Franc assenyalava el cas de Mabel Normand. Nom clau del cinema mut, cineasta, còmica, productora, mentora de Charlie Chaplin, autora del gag del pastís a la cara i perfecta desconeguda avui dia.

La solució per revertir això és recuperar referents, consumir material de còmiques i ser moltes més a l’escenari. Iniciatives com les de la Farinera hi ajuden, sens dubte. ¡Còmiques, teniu fins al 21 de febrer per presentar-vos-hi! Molta merda.

Temes:

Humor Feminisme