Ètica política

La submissió de TV-3 i el 3%

Hi ha un fil que enllaça les comissions convergents del 3% amb la submissió independentista d’una cadena finançada amb el pressupost públic. Un fil que s’enrosca sobre l’ètica política fins a asfixiar-la.

Es llegeix en minuts

Maragall va fer curt, després es va saber. El president socialista va destapar la capsa dels trons en precari, tant que va haver de retractar-se allà mateix, però va tenir la gosadia de destapar-la. Convergència Democràtica s’apropiava des de temps immemorial d’una comissió del 3% del 3% del cost de les obres públiques que adjudicaven els seus governs. Això va denunciar de manera imprecisa Maragall el 24 de febrer del 2005 al Parlament per a farisaic escàndol patriòtic del cap de l’oposició, el nacionalista Mas. Aquell dia, va començar a rotar inadvertidament una de les diverses hèlixs del procés. 

«Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%», va etzibar Maragall. Encara van haver de passar diversos anys fins que la investigació judicial de l’espoli del Palau de la Música va revelar que Maragall havia fet curt: les comissions superaven en molts casos el 3%.

Gairebé tres anys després, el diputat socialista Joan Ferran també va fer curt, després s’ha vist. Ferran va denunciar l’existència d’una «crosta nacionalista» a TV-3 –la cadena fundada pel psicòpata, xantatgista i finalment assassí que Jordi Amat radiografia a El fill del xofer– i Catalunya Ràdio. Com quan Maragall va assenyalar el saqueig del 3%, també va semblar que el món s’anava a ensorrar. Un sacríleg profanant el temple. 

El 4 de desembre del 2007, Ferran declarava a EL PERIÓDICO: «Hi ha alguns gurus mediàtics al capdavant de programes de màxima audiència que no informen; editorialitzen. Confonen sistemàticament informació i opinió; la seva opinió. Utilitzen les emissores de la Generalitat al seu aire, com si fossin el seu púlpit particular, llancen arengues, criden la gent a manifestar-se contra això o allò altre».

Botín en porcions

Encara va haver de passar una dècada fins que les dues grans forces de l’independentisme, la de Puigdemont i la de Junqueras, deslliuressin en públic i sense enrojolament una crua batalla pel control de les emissores de la Generalitat i la CCMA (l’ens del qual depenen), i que va acabar amb el repartiment indissimulat del botí en porcions.

Notícies relacionades

Encara van haver de passar uns anys més fins que el novembre passat van sortir a la llum les gravacions judicials de les converses entre fontaners, aconseguidors, evangelistes i empresaris del procés traficant amb la submissió política de TV-3, les contractacions de la cadena i les soldades. Just ahir, l’Audiència de Barcelona va avalar la pulcritud procedimental de les escoltes ordenades pel jutge del cas Volhov.

Hi ha un fil que enllaça les comissions convergents del 3% amb la submissió independentista d’una cadena finançada amb el pressupost públic. Un fil que s’enrosca sobre l’ètica política fins a asfixiar-la. El 3% es defineix per si mateix. El segrest d’una emissora sufragada per tots els contribuents per convertir-la en instrument de propaganda i adoctrinament ideològic al servei de només una part d’ells és també un mode de corrupció. Més ultratjant, si és possible, en campanya electoral.