Desconsol de foc

Un dels moments més colpidors d’‘El niño de fuego’ sorgeix després d’un concert en el qual Aleixo Paz estrena el rap que ha escrit: el pare i la mare s’abracen i ploren els germans. Han vist com Aleixo, que quan tenia 8 anys va tenir un accident amb cremades en un 90% del seu cos, aconseguia un dels seus somnis, un dels pocs anhels que encara el manté dempeus: cantar lletres eixelebrades, enrabiades, desoladores. Triomfa, per dir alguna cosa, en un petit local de Salt, però alhora ho fa des de l’esgarip, des de la crida furibunda contra el destí que li ha tocat viure, des de la desesperació.

La virtut d’aquesta peça d’Ignacio Acconcia (Movistar+) és que no persegueix l’ideal de fer veure que les bones intencions i el desig de lluitar condueixen a la superació dels obstacles. A la vida de cada dia d’aquest noi hi ha dolor, amargors i turments, i una fragilitat enorme que es tradueix en ferides a la pell i en l’ànima. Poc espai per a la commiseració i per al sentimentalisme. Sobrevola, fins i tot en els moments d’aparent placidesa, o quan es deixa anar sota l’aigua, alliberat del present, el fantasma d’un desconsol anguniós.