Europa s’irrita com ningú

No importa que es discuteixi el segrest de la informació per gegants extraeuropeus com la família Google, o l’intent d’assassinat d’un dissident rus. La reacció d’Europa sempre serà la mateixa, una solemne, compassada i estèril irritació. L’incompliment amb les vacunes per a la Covid contractades, que ha engegantit les ombres del desproveïment continental, va ser rebut amb evidents mostres de desgrat. Ni un pas més enllà. És recomanable completar les sigles UE en UEI, Unió Europea Irritada. Tenen, a més, fàcil traducció a IEU, Irritated European Union.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Si Putin o Erdogan envaeixen països sencers, immediatament compareix un comissari europeu rere un faristol. La irritació se li percep a l’entrecella arrufada, i que tamborina el terra amb els Ferragamo. És una visió imponent, un gentilhome de capa espellifada, sorprèn que no dissuadeixi els dictadors. La UE o UEI ni tan sols renya, perquè l’enuig de paraula i molt més d’obra és un excés trumpista. Això sí, el comitè corresponent de Brussel·les vomitarà un bombardeig de recomanacions.

El món és injust amb Europa, les revoltes planetàries ininterrompudes obliguen els dirigents de l’UEI a un semblant sorrut sempitern. La Unió també ha rebut els estralls del virus amb irritació i recomanacions. La pandèmia li ha robat el seu títol de balneari de la humanitat, i un populista es plantejaria d’on sortiran els milers de milions de la recuperació econòmica, en un col·lectiu que no pot garantir als seus ciutadans ni una vulgar injecció. L’enuig passatger és difícil de mantenir, per això a Europa li molesta la dilatació de les protestes. Un Navalni mort per enverinament comporta un mosqueig fugaç, però un Navalni supervivent de l’enverinament implica una incomoditat mantinguda, tan difícil de fer-se veure. En fi, les persones irritades no se solen adonar que també són irritants, i el mateix passa amb les institucions.