Matilda Einstein i les dames de la simetria

Hi ha moltes ‘Matildas’ reals, científiques que van fer grans contribucions a la ciència però que van ser esborrades dels annals de la mateixa, com Rosalind Franklin, el treball del qual va permetre desxifrar l’estructura de l’ADN, o Lise Meitner, descobridora de la fissió nuclear. Elles comencen a ser conegudes, no com Emmy Noether i Madame Wu, les grans dames de la simetria.

La primera va néixer a la ciutat alemanya d’Erlagen el 1882 i, tot i que l’apassionaven les matemàtiques, li van ensenyar a cuinar, cuidar la casa i tocar el piano com les senyoretes de l’època. Malgrat això es va convertir en una excel·lent matemàtica que va tenir nombrosos deixebles, tot i que gran part del seu treball científic el va fer sense sou. Va crear una nova disciplina matemàtica, l’àlgebra abstracta, però la seva contribució més coneguda la va realitzar en el camp de la física, perquè va trobar el nexe d’unió entre dos conceptes crucials: les lleis de conservació i la simetria. Una llei de conservació diu que una magnitud, per exemple, l’energia, no pot ser creada ni destruïda; les operacions de simetria descriuen les transformacions que pot tenir un objecte sense que la seva aparença canviï, per exemple, el gir d’una copa de vi entorn del seu peu. Aquesta relació la va formular així: «A cada transformació de simetria contínua que deixa invariant un sistema físic correspon una magnitud conservada». És un dels teoremes matemàtics més importants en el desenvolupament de la física moderna.

Amb l’ascens dels nazis va haver de deixar Alemanya pels seus orígens jueus, va emigrar als Estats Units i va començar a treballar al ‘college’ femení Bryn Mawr. Després de la seva mort amb només 53 anys, va ser aclamada com un dels millors matemàtics de l’època i una de les científiques més grans de la història. El seu treball continua sent essencial en el desenvolupament de la física teòrica i de les matemàtiques.

La bomba atòmica

Chien-Shiung Wu va néixer el 1912 a la província Xina de Jiangsu, a prop de Xangai. El 1936 va viatjar als Estats Units per realitzar la seva tesi doctoral a la universitat de Berkeley sota la supervisió d’E. O. Lawrence i E. Segre, guanyadors del premi Nobel de Física. Va estudiar l’emissió beta –emissió d’electrons del nucli per transformació de neutrons en protons– i el 1944 es va incorporar al projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica per dur a terme l’enriquiment de l’isòtop fissionable de l’urani, U-235.

Després de la guerra va començar a treballar a la universitat de Colúmbia i allà va conèixer dos físics teòrics d’origen xinès, T. D Lee i C. N. Yang, que als anys 50 van deduir que en alguns processos entre partícules elementals regits per la força nuclear feble podria violar-se el principi de paritat. Aquesta força era un nou tipus d’interacció que s’unia a les conegudes gravitatòria, electroestàtica i força nuclear forta, que mantenia els protons i neutrons empaquetats al nucli. Per demostrar aquesta violació, Wu va dissenyar i va realitzar un delicat experiment d’emissió beta de l’isòtop Cobalt-60 que va confirmar les prediccions de T.D. Lee i C.N. Yang; només ells van rebre el Premi Nobel de Física pel descobriment.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La violació del principi de paritat per a interaccions nuclears febles és d’una enorme transcendència perquè és el motiu que no tota la matèria hagi interaccionat amb l’antimatèria i s’hagi aniquilat, és a dir, aquesta violació és la responsable que a l’univers hi hagi matèria. Com resumeix el professor Lozano Leyva al seu llibre ‘Los hilos de Ariadna’: «La simetria és la bellesa de l’univers, però en ell hi ha alguna cosa en lloc de res, perquè aquesta simetria no és absoluta. Vivim perquè el nostre món és afortunadament imperfecte».

#NoMoreMatildas, perquè el talent de les Madame Wu i Emmy Noether que avui són nenes, no sigui aniquilat pels prejudicis masclistes.