Pugna UE i les farmacèutiques

La mentalitat d’austeritat de la Comissió Europea i dels Vint-i-set ha contribuït a l’actual penúria de dosis, ja que el fons d’adquisició tenia una sostre de despesa de 3.800 milions d’euros, cosa que va limitar el nombre de dosis adquirides inicialment. Els Estats Units no van dubtar a destinar 14.800 milions d’euros a l’adquisició de vacunes per a una població de 328 milions, inferior als 447 milions de la UE.

La crisi evidencia l’escassa inversió en recerca a la majoria de països de la UE, que ha impedit el desenvolupament de més vacunes autòctones europees. També passa factura el desinterès de les autoritats europees i nacionals per la deslocalització industrial, que ha deixat els Vint-i-set amb una limitada capacitat de producció local de medicaments. Fa 30 anys el 80% dels seus principis actius es produïen a la UE, ara el 80% es produeixen fora.

El control de l’exportació de vacunes, per vetar la sortida de dosis produïdes a la UE de BioNTech-Pfizer i Oxford-AstraZeneca mentre no es compleixin els subministraments contractats, pot crear tensions amb el Regne Unit i el Canadà. El Govern britànic, que prohibeix l’exportació de 174 medicaments, obté les vacunes Pfizer de la factoria belga i la Comissió Europea sospita que part dels 2 milions de dosis setmanals britàniques d’AstraZeneca procedeixen de les factories europees. El Canadà també obté les seves dosis de Pfizer de les factories de la UE, davant el veto dels EUA a exportar vacunes.

Capacitats de producció

El contracte de la UE amb AstraZeneca de 400 milions de dosis, subscrit el 14 d’agost del 2020, indicava com a centres de producció per garantir el subministrament dues factories de la UE, dues britàniques i una cinquena als EUA, utilitzable en cas de problemes. El contracte incloïa 336 milions d’euros per preparar les capacitats de producció, ja desemborsats en part.

La Comissió Europea critica que AstraZeneca, en lloc de començar a emmagatzemar els 100 milions de dosis que havia d’entregar en el primer trimestre a la UE, utilitzés les seves factories europees per subministrar el Regne Unit davant els problemes a les factories britàniques. Ara AstraZeneca ha indicat a la UE que només podrà subministrar el 25% de les dosis promeses en el primer trimestre. Pfizer també ha retallat l’entrega de les partides previstes des de la setmana passada. El Govern alemany reconeix que hi haurà penúria de vacunes a la UE durant almenys les pròximes deu setmanes, mentre l’expansió de variants més contagioses fa encara més urgent una vacunació ràpida i massiva.

Dos informes del Consell d’Anàlisi Econòmica, assessor del Govern francès, alertaven aquesta setmana del declivi de la innovació farmacèutica francesa, per les retallades en la inversió i les males condicions laborals dels investigadors, un panorama extrapolable a la majoria de països de la UE. Aquesta penúria podria explicar el fracàs de la vacuna de l’Institut Pasteur i la punxada de la de Sanofi, un grup que ha retallat gairebé a la meitat el personal de recerca des del 2008.

Recerca i desenvolupament

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Alemanya i Suècia són els països de la UE que més percentatge del producte interior brut (PIB) dediquen a recerca i desenvolupament: el 3,17% i el 3,39%, davant l’1,25% d’Espanya, l’1,45% d’Itàlia i el 2,19% de França. Potser per això va ser una companyia alemanya, BioNTech, la que va desenvolupar amb Pfizer la primera vacuna exitosa contra la Covid-19 autoritzada per la UE. L’altra vacuna de la UE en fase avançada també ha sigut creada per una firma alemanya: CureVac.

Davant la penúria de dosis, Berlín ha mobilitzat l’antiga factoria de Novartis a Marburg i la de Sanofi a Frankfurt per produir més vacunes BioNTech-Pfizer. Els governs europeus podrien promoure acords amb altres farmacèutiques per augmentar la producció de dosis davant l’extrema gravetat de la situació. A més dels morts diaris per coronavirus, la pandèmia està causant enormes estralls socioeconòmics a la UE, i el Fons Monetari Internacional (FMI) acaba d’empitjorar les previsions d’aquest any per a l’eurozona.