La cita del 14-F

L’altre virus de les eleccions catalanes

Tots els candidats reneguen de l’abstenció, que no engrandeix la democràcia, però donarien un braç per garantir que colpeja el rival

Es llegeix en minuts
L’altre virus de les eleccions catalanes

Un virus diferent del SARS-CoV-2plana sobre les eleccions catalanes del 14 de febrer. És l’abstenció. No engrandeix la democràcia ni vigoritza les institucions, però és tan legítima com la seva antònima, la participació. Amb uns pronòstics tan ajustats com els actuals, l’abstenció pot ser més determinant que mai. 

Dos vectors enfonsen les previsions de participació. Un és l’apaivagament relatiu del conflicte català després del cim de crispació del 2017. Part de l’electorat independentista pot constatar que la finestra d’oportunitat que els seus líders assenyalaven el 2017 no era més que un ‘trompe-l’oeil’ sobre la paret. No hi havia finestra, no almenys com ells la pretenien. I els constitucionalistes no es troben davant el desafiament peremptori que enfrontaven fa tres anys. 

El segon vector, tot i que no el menys important, és la pandèmia. L’abatiment ciutadà, també l’enuig, causats per un any etern de gravíssima crisi sanitària i econòmica. 

Llocs de sortida

L’impacte de l’abstenció en les eleccions no serà igual per a totes les candidatures. Les oficines electorals fan i refan càlculs sense parar. Els sondejos preveuen un creixement dràstic de la inhibició ciutadana, entorn de 15 punts o 20, fins i tot més, respecte de les últimes autonòmiques, que van marcar un rècord de participació: 79%.

Les enquestes col·loquen als tres llocs de sortida el PSC, ERC i Junts. Els tres, com a opcions principals, són els més interessats que la participació no flaquegi per beneficiar-se de les restes de vots de les candidatures menors. Partits que alguns sondejos situen a la frontera entre arribar al Parlament o quedar-se fora, com el PDECat, podrien beneficiar-se d’una disminució de la participació, sempre que aconseguissin mantenir mobilitzats els electors propis.

El PSC confia que no es dilueixi l’impacte causat pel seu canvi de candidat. De moment, l’ajuda el tots contra Illa vist en els últims dies: activa l’espai socialista, engrandeix el cap de cartell i marca una balisa de referència a la seva esquerra i a l’espai constitucionalista en general. 

Suspensió fallida

Notícies relacionades

Els dubtes sobre la seguretat sanitària del 14-F, amplificats per l’intent fallit del Govern de decretar la suspensió de les eleccions, poden retreure la participació, especialment entre la població urbana d’edat avançada. Aquest seria un hàndicap transversal. Podria afectar de forma especial el PSC per la composició del seu electorat tradicional, però també els partits independentistes que argumentaven la inseguretat de la jornada.

Tota campanya electoral té dos objectius estratègics bàsics: mobilitzar els teus votants i desmotivar els de l’adversari. Tot cap de campanya, estrateg electoral i ‘spin doctor’ coneix aquest manament fonamental: aconseguir que els teus vagin en massa a les urnes i que els contraris es quedin a casa el dia de la festa major de la democràcia. Tots reneguen de l’abstenció, aquest altre virus. Però donarien un braç per garantir que colpeja el rival.