Pros i contres

Vacunes i privilegis

La democràcia no depèn de lideratges absoluts que mereixen una hiperprotecció, com si fossin enviats singulars dels déus

Es llegeix en minuts
Vacunes i privilegis

Arran de la polèmica vacunació del general Villarroya (i d’alguns altres càrrecs, polítics i militars) ha sorgit un debat que em sembla interessant per captar una determinada concepció del poder i de quina manera s’exerceix en una societat contemporània. Podríem parlar de la ‘síndrome del sioux’, si se’m permet una comparació que, a hores d’ara, podria ser qualificada de políticament incorrecta.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

A les pel·lícules de l’Oest, quan els indis atacaven la filera de caravanes, ens explicaven que tota la cruesa de la batalla acabava si un dels colons era capaç de matar el cap de la tribu. Si el líder desapareixia, els indis, sense referent, fugien. És el que transmet José Luis Martínez Almeida, alcalde de Madrid i portaveu del PP, quan afirma que «és molt lògic i molt raonable que els que dirigeixen la nació es vacunin». Perquè han de prendre decisions, perquè tenen una alta responsabilitat, perquè, sense ells, en aquests moments crítics, arribaria el caos. I no és cert. La democràcia no depèn de lideratges absoluts que mereixen una hiperprotecció, com si fossin enviats singulars dels déus. La democràcia és estructura i és llei, no un culte als salvadors.