Canvis en el Govern

Iceta no pot defraudar

El nou ministre de Política Territorial i Funció Pública té els reptes de buscar solucions per al conficte català i modernitzar l’Administració Pública

Es llegeix en minuts
Iceta no pot defraudar

No per previsible, el nomenament de Miquel Iceta com a ministre de Política Territorial i Funció Pública té menys transcendència. Iceta és un pes pesant de la política, amb una dilatada experiència en llocs diversos i supervivent de nombroses batalles internes, entre les quals les primàries que van tornar Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE. Ha sigut, a més, el salvador d’un PSC que el 2014, quan va assumir el seu lideratge, es desfeia com un terròs de sucre agitat per l’ímpetu del procés i el dret a decidir. 

El nou ministre és, per tant, un baró que té criteri propi, molt particularment en matèries relacionades amb les seves noves competències en política territorial. Una posició a favor del federalisme, que no sempre ha agradat a alguns notables del PSOE i molt menys encara als independentistes, però que ha tingut una influència decisiva en el posicionament del president del Govern. L’«Espanya forta en la seva unitat i orgullosa en la seva diversitat», que va proclamar Iceta en la seva presa de possessió, sintetitzen el seu pensament en aquesta matèria.

Et pot interesar

No serà, per tant, un ministre més. La seva trajectòria política, a més de la seva proximitat a Sánchez, li atorga un paper transcendental en l’Executiu, políticament gairebé a l’altura del de la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. Sánchez ho sap, per això espera que Iceta doni al seu departament una rellevància que poques vegades, si alguna, ha tingut. Es tracta ara de fomentar la coordinació i la cooperació amb les administracions autonòmiques en aquesta cogovernança que es posa a prova cada dia en la lluita contra la Covid-19. Una vegada passin les eleccions del 14-F, el president confia també que Iceta contribueixi a buscar solucions per al conflicte català. 

Sense invents ni sobresalts, com va prometre als qui temen la seva vena de vers lliure, el nou ministre sap que el repte és gran i que no pot defraudar. Convindria que no oblidés l’altre desafiament del seu ministeri: modernitzar l’Administració Pública, que ha donat mostres de precarietat en la tramitació dels ertos i l’ingrés mínim vital.