Eleccions catalanes

Illa i els votants nàufrags

Els qui ataquen el candidat del PSC s’obliden dels seus votants perquè mai els han mirat, perquè estan acostumats a no veure’ls, però allà són, nedant a contracorrent, enmig del no-res

1
Es llegeix en minuts

Es tradueix com ‘isla’, en castellà. Em refereixo al cognom del candidat a la presidència de la Generalitat del PSC, Illa/Isla: una porció de terra envoltada d’aigua per tot arreu. Definició involuntàriament mordaç la que ens ofereix el diccionari, precisa i directa, sense embuts. La nostra radiografia política sencera cap en aquesta definició. No són pocs els catalans que des de fa temps intenten sobreviure en un hàbitat líquid, sense forma ni volum. Els nàufrags d’una política erràtica, a la deriva.

La sola presència del candidat Illa molesta pel que significa: terra ferma, un horitzó enmig del no-res. De sobte. Quan polítics d’un costat i un altre tenien el seu salvavides reservat. Illa d’entrada mareja, i a ningú li ve de gust tenir nàusees a alta mar.

Els intents per desactivar el possible ‘efecte Illa’ són ingents. La campanya de desprestigi és la nova campanya electoral. Tot s’hi val per mantenir l’statu quo.

A Illa se’l culparà de tot el que passi a Catalunya en les pròximes setmanes, dels morts també, dels morts sobretot. Si existeix la famosa línia vermella en política, estarà destenyida de tant trepitjar-la.

Ataquen amb cruesa el candidat però gairebé s’obliden del seu veritable problema: els votants nàufrags. Mai els han mirat, estan acostumats a no veure’ls, però estan, nedant a contracorrent, enmig del no-res. Entumits i hipotèrmics, però hi són. Sempre hi han sigut.

Notícies relacionades

Illa els ha posat en el centre del debat, candidat i nàufrags comparteixen protagonisme. Tot i que no siguin unitat indivisible, són un perill i urgeix desactivar-los. El relat que ja circula versa sobre la seva incapacitat de votar lliurement. Una suposada operació d’Estat teledirigeix el seu vot. Això diuen. La mateixa supèrbia, sempre.

No serà ni de bon tros l’últim intent. La gran onada mítica de Kanagawa ha d’arribar, si volem surfejar-la ens necessitarem molt tots. Mullin-se també vostès candidats progressistes, mostrin intel·ligència i ganes de canvi. Encara ens podem salvar del naufragi.