Tercera onada
Monotema: maleït siguis
Ens concentrarem amb les coses boniques que passen cada dia al món
Estic farta del tema. Del monotema. De la primera, la segona i la tercera onada. ¿I si deixem de parlar d’onades i ens centrem en el tema? En el monotema, dic. Aviat farà un any i no veig que hàgim avançat massa. Potser no ho fem bé o potser és que no hi ha res a fer. Igual que quan passa un tsunami, no ens en queda cap altra que posar-nos a ordenar, ara el que caldria fer és acceptar una única onada i parlar d’altres coses. Tot i que sembli increïble passen coses noves i bones al món. Es continuen estrenant obres de teatre que val la pena anar a veure. ¡El cine encara existeix i la cultura continua viva! Una dona és vicepresidenta dels EUA per primera vegada a la història i una altra dona, dona transgènere, forma part del seu equip. Sotssecretària de Salut, ni més ni menys. Això no hauria de ser notícia, però valorarem el fet com una cosa molt positiva. Hem canviat el troglodita de Trump per un tal Biden que, de bones a primeres, emet una ordre executiva que protegeix les persones LGTBI contra la discriminació per motius d’orientació sexual i identitat de gènere. En fi, que el món avança, amb virus o sense virus.
El centre de Madrid es queda incomunicat per la nevada del segle i la gent, en lloc de saquejar, s’organitza per tirar les escombraries. Ens concentrarem en les coses boniques que passen cada dia al món i a deixar que els restauradors obrin els seus bars i no perdin la seva feina. Parlarem de com de beneficiós és l’esport, que ens ajuda a segregar endorfines i a controlar l’ansietat. Obrirem tots el gimnasos i a deixar que la gent es cuidi sola. Aquest paternalisme amb les societat no és gens bo i està molt mal fet. Ahir vaig agafar un bus per primera vegada en deu mesos, volia morir-me. La distància de seguretat, inexistent; i el bus al màxim. La gent tocant-ho tot sense rentar-se les mans abans. Vaig baixar terroritzada. ¿Això sí i el bar no? Fernando Simón diu que la gent no s’asseu sola a una cantonada quan va al bar. Discrepo. Jo sí que ho faig. Però aquest no és el tema. El tema és: ¿Algú s’asseu només en una cantonada quan va en metro o bus? Doncs això. I jo sense voler-ho ja estic amb el monotema una altra vegada. Maleït siguis.
