Eleccions catalanes

Atracció fatal independentista

Esquerra enfronta un doble temor de cara al 14-F: atrapada per Puigdemont o superada per Illa. Ensurt o mort

Es llegeix en minuts

La boleta ha deixat d’anar d’un gobelet a l’altre. ¿On és la boleta? Ancorada al 14-F. Aquest dia, després de l’enèsim vodevil polític digne d’oblit o de memòria o d’escàndol o de broma, els catalans aniran a les urnes. 

Les enquestes prefiguren un escenari tan incert, tan disputat, que els quarters generals dels partits no poden dissimular el nerviosisme. S’imposa un tacticisme extrem. Que si l’efecte Illa s’infla o es desinfla, que si els de Puigdemont s’acosten o se separen dels d’Aragonès... Que si per a l’interès de cadascú és millor votar el 14 de febrer o el 14 de març o el 30 de maig..., o ja per Nadal.

El refugi electoral de la pandèmia és efectiu en el pla emocional, sens dubte: votar contagia, ergo, votar mata. Però no deixa de ser un refugi, igual que el victimisme d’ocasió sobre un 155 inexistent. El pretext de la pandèmia és un artifici trencadís i, sobretot, perillós democràticament. La política ha tornat a revelar les seves incapacitats i la justícia ha intervingut per salvaguardar el dret nuclear de la ciutadania en una democràcia: el vot.

Les enquestes generen incertesa i ansietat, però assenyalen camins. Els sondejos coneguts apunten quatre dades bàsiques. Un, l’efecte Illa dispara les expectatives del PSC. Dos, ERC no aconsegueix desenganxar-se de forma clara de Junts. Tres, el bloc independentista, dividit fins a la tírria, pot revalidar la majoria al Parlament. I quatre, ERC podria assajar una majoria alternativa en aliança amb els comuns i amb el suport exterior dels socialistes.

Dilema anguniós

Els càlculs dels analistes dels partits s’actualitzen sense parar, frenèticament. És gairebé una paranoia. Junts va retallant distància amb ERC i volia demorar la cita amb les urnes. Lògic. Esquerra volia eleccions al més aviat possible fins que va irrompre Illa. La crescuda del PSC va posar els republicans en un dilema anguniós: atrapats per Puigdemont o superats per Illa. Ensurt o mort.

En aquest punt va començar a ballar a ERC la boleta de la data electoral. ¿Què era millor, ajornar les eleccions per adormir la sorpresa socialista o votar ja per evitar que Illa pogués capitalitzar el progrés de la vacunació i la previsible remissió de la pandèmia? La discussió no va ser senzilla.

Et pot interesar

Tot això ja va quedar enrere. Les urnes s’obriran el 14-F i brindaran els quatre escenaris esmentats. Si Illa guanya, tot i que els independentistes sumin la majoria, no farà abandó de funcions com Arrimadas el 2017. Intentarà formar govern. El Parlament podrà tombar-lo, però ell farà valer la seva alternativa, no la sacrificarà gratuïtament. El segon assalt pot arribar més aviat que tard.

Si ERC guanya el seu pols amb Junts tindrà dues opcions. Revalidar la coalició independentista o mirar cap a l’esquerra. Als republicans els tempta aquesta última opció, però admeten que no s’atreviran ni tan sols a plantejar-se-la si la victòria sobre Junts no és concloent. Aquí hi ha un temor ancestral de l’estigma de la tebiesa patriòtica. L’atracció fatal de l’independentisme.