Kentridge i el carbó

Potser l’impacte més sorollós que reps quan visites l’exposició de William Kentridge al CCCB el tens al final, quan observes –en silenci, només amb la remor llunyana de cants africans, de jazz o de Monteverdi– alguns dels dibuixos, dels esbossos, que ha fet servir per construir els seus 'Drawings for Projection', les pel·lícules d’animació que fa més de 30 anys que conformen una part capital de la seva obra artística.

Abans, has assistit, entre angoixat i fascinat, a la sèrie de curts fet a partir dels dibuixos al carbó, “amb tota la seva càrrega d’expressió primitiva”, com diu el catàleg, i has contemplat una successió d’imatges que parlen de lluita i de desolació, d’intransigència i de violència, de calma i record, del món íntim i de l’espai públic. I has vist com una cafetera d’èmbol es convertia –aquest èmbol– en una perforadora que s’endinsava en la foscor de la mina i en els pavellons d’esclavatge. I també has vist com les onades s’endinsaven en la sorra i com es dissolia el passat i com el present s’enfonsava, amb el rastre dels edificis que cauen i deixen una polseguera, la mateixa de l’home que es dilueix o que és engolit per l’aigua i l’angoixa.