Nou inquilí a la Casa Blanca

Presa de possessió ‘ma non troppo’

Biden potser pot temperar la polarització, però sens dubte no hi posarà fi

1
Es llegeix en minuts
Presa de possessió ‘ma non troppo’

La presa de possessió de Joe Biden quedarà per a la història com aquella precedida pel mandat d’un capritxós multimilionari, per una pandèmia mundial i per un intent de presa del Capitoli que ni els millors guionistes de sèries s’haurien atrevit a rodar. La realitat ha superat la ficció.

I l’espectacle continuarà. Els procediments institucionals de la democràcia nord-americana són, de llarg, els que millor simbolitzen els elements essencials dels poders de l’Estat. Democràcia, llibertat, nació i religió són els quatre eixos sobre els quals gira la cerimònia. El president del Tribunal Suprem prendrà jurament a Biden a les escalinates de l’ala oest del Capitoli, sobre una Bíblia pertanyent a la seva família des del 1893. El ritual es consumarà una vegada més, però la tensió es palparà en l’ambient. Sense públic i en ‘streaming’, envoltat de centenars de milers de soldats de la Guàrdia Nacional i sense la presència, per quarta vegada en la història, del seu antecessor.

Notícies relacionades

Després, vindran els discursos i els decrets llei anunciats per l’oficina de Biden per revertir alguns dels excessos i atzagaiades de Trump. Una vegada establert l’equilibri institucional, vindrà el més complicat, reduir els nivells de tensió i polarització existents en la societat nord-americana. És important no perdre el focus. Trump i el trumpisme són els símptomes de processos de descomposició social que venen de lluny. Reagan i el neoliberalisme van posar-ne la llavor i la resta han deixat fer. Després va arribar Trump, que, en la seva bogeria megalòmana, va aprofitar les esquerdes existents per tensar la corda de la polarització en el seu propi benefici.

Biden potser pot temperar la polarització, però sens dubte no hi posarà fi. La por de Trump és el que li ha permès ser president i no el seu lideratge i gosadia. Val la pena no deixar-se emportar per miratges, com el d’Obama, que ni tan sols va canviar res perquè tot continués igual.