Eleccions ajornades: inseguretat jurídica

Contra això es podria argumentar que existeixen els precedents basc i gallec, que no van ser impugnats. En conseqüència, ja que cap tribunal va anul·lar aquests decrets, es podria suposar que disfruten d’una presumpció de legalitat. És cert, però no podem ignorar el context: entre les forces polítiques hi va haver consens. En cas de no haver-n’hi hagut, les discrepàncies haurien servit d’estímul a la interposició d’algun recurs. Dit d’una altra manera, el consens sobre els decrets els va atorgar una legitimitat que va inhibir les temptacions d’impugnar-ne la legalitat.

El consens partia d’una preocupació compartida, que avui vivim a Catalunya. És imprescindible acomodar el dret a la vida i a la protecció de la salut, d’un costat, i, de l’altre, el dret de participació. Els trobem als articles 15, 43 i 23, respectivament de la Constitució. Celebrar unes eleccions en temps de pandèmia posa en tensió aquests drets, i, els poders públics han de prendre decisions que poden portar a restringir un dret per preservar-ne un altre. Per això pot entendre’s justificat l’ajornament d’unes eleccions, i ho argumenta molt bé el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, del setembre de l’any passat, que el preàmbul del decret de dissabte cita amb profusió. Però amb això no n’hi ha prou perquè resulti convincent. Perquè es pot admetre un ajornament, però sempre s’ha de justificar de manera concreta. I això no ho sé veure al decret. ¿Quins indicadors concrets sobre la pandèmia justifiquen l’ajornament? Aquesta és una dada de la qual s’hagués pogut inferir que l’ajornament no només era teòricament possible, sinó indispensable i adequat. Les restriccions de drets fonamentals s’han de justificar com a mesures adequades, proporcionades i imprescindibles. No crec que aquest decret ho faci. I, a més, aquests indicadors concrets haurien pogut servir de referència per justificar un ulterior ajornament si el 30 de maig estiguessin igual o pitjor, o rebutjar-lo si estiguessin millor. Fins i tot, si milloressin, les eleccions es podrien convocar abans del 30 de maig.

Notícies relacionades

Dia irrellevant

La jugada mestra d’Amazon

Aquest silenci crea inseguretat jurídica. El govern català pot estar temptat de fer anar sense control el calendari electoral: ell en cada moment interpreta les ‘seves’ dades epidemiològiques, i, en funció de les ‘seves’ dades, presenta com única possible la data que prefereix. Qualsevol que s’hi oposi és susceptible de ser considerat un enemic de la salut pública, i la ciutadania ho interpreta tot en clau partidista. Per això és lamentable que aquest decret no hagi comptat amb consens. I més quan s’anuncia la possibilitat de canvis per a la nova convocatòria. Alguns susciten poca discussió, com l’ampliació del cens electoral. Això afavoreix la participació. En canvi, es pot penalitzar la dels que han sol·licitat el vot per correu si se’ls obliga a repetir els tràmits. I la polèmica augmentarà si s’admeten noves candidatures: es pot dir que això augmentaria la participació, però també suposaria una càrrega inesperada per a les que ja s’havien formalitzat. Es veurien obligades a reformular la seva estratègia política a l’haver-hi nous competidors.

Almenys, podem reservar taula en un restaurant per al 14 de febrer, i passar una estona dinant sense el destorb de la mascareta. I sense preocupar-nos per anar a votar, perquè s’han posposat les eleccions per la pandèmia.