Eleccions catalanes

‘Efecte Canadell’

La realitat ha demostrat que les propostes polítiques que articulen les actituds insolidàries i excloents, com les del número 3 de Junts, poden tenir molt èxit

Es llegeix en minuts
GRAFCAT269 Barcelona 2 8 2020 - El presidente de la Cambra de Barcelona  Joan Canadell  ha criticado en una entrevista con EFE la gestion de la Generalitat ante la crisis del coronavirus  al considerar que no destino los recursos necesarios para contener los primeros brotes y que sus ultimos mensajes  alarmistas  pueden acabar de hundir al sector turistico  EFE  Marta Perez

GRAFCAT269 Barcelona 2 8 2020 - El presidente de la Cambra de Barcelona Joan Canadell ha criticado en una entrevista con EFE la gestion de la Generalitat ante la crisis del coronavirus al considerar que no destino los recursos necesarios para contener los primeros brotes y que sus ultimos mensajes alarmistas pueden acabar de hundir al sector turistico EFE Marta Perez / Marta Perez

En els últims dies, comentaristes i mitjans de comunicació s’han centrat a analitzar l’anomenat ‘efecte Illa’, al caliu de la publicació d’alguns estudis d’opinió que recullen l’impacte que tindria sobre els resultats de les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer (a l’espera que els avatars de la pandèmia, i els inevitables càlculs dels partits estableixin si finalment s’ajornaran o no) l’aposta socialista de presentar l’actual ministre de Sanitat, Salvador Illa, un dels seus valors polítics més consolidats. Els estudis demoscòpics marquen tendències i alhora influeixen en l’opinió pública en la mesura que dibuixen horitzons percebuts com a possibles, i per això s’han de tenir en compte.

No obstant, i fins i tot constatant que el moviment dels socialistes ha sacsejat a fons el tauler, queda temps per conèixer la incidència real d’aquesta decisió del PSC, entre altres coses perquè encara queden molts indecisos i hi ha una raonable incertesa respecte a l’abstenció i a la seva concentració, des d’un punt de vista geogràfic i partidista. No obstant, ara per ara sembla haver-hi altres ‘efectes’ que ja han provocat resultats apreciables.

És el cas de la flamant candidatura de Joan Canadell com a número 3 de de Junts, en una posició en què, amb un Puigdemont de número 1 que ja ha declarat que no optarà per l’escó, i una Laura Borrás que pot tenir problemes per assumir la seva responsabilitat com a resultat d’una possible inhabilitació per pràctiques irregulars en la seva etapa de directora de la Institució de les Lletres Catalanes, li proporciona un virtual lideratge, reforçat per l’excel·lent acollida en les bases del partit en les primàries. En altres paraules, ara mateix Canadell és la viva imatge de la candidatura de Junts.

I es tracta d’una imatge molt precisa: aprovació de Trump (tot i que hi hagi hagut, després dels fets del Capitoli, una cancel·lació compulsiva de tuits en els últims dies); apreciacions excloents respecte a una part de la ciutadania (ha definit com a ‘colons’ els treballadors procedents d’altres zones d’Espanya, afegint de propina que no tenen nivells competencials per desenvolupar tasques complexes); plantejament –aquest sí–, colonial, que dibuixa una Catalunya suposadament «nòrdica» i virtuosa entorpida per la solidaritat interterritorial amb la resta d’Espanya, intrínsecament ineficaç (amb una veritable obsessió per l’anomenat dèficit fiscal, i la recuperació del sempitern «Espanya ens roba») i atacs als agents socials organitzats (en ocasió de la fallida llei de cambres, ha censurat durament tant sindicats com a patronal).

També un plantejament ferotgement neoliberal en temes tan sensibles com la reforma laboral, la fiscalitat o la regulació dels lloguers (ha declarat que el seu objectiu és treballar perquè «la política s’acosti als empresaris»); recolzament a les teories històriques terraplanistes (és un actiu ‘supporter’ de l’Institut Nova Història); flirtejos amb l’extrema dreta nacionalista catalana que comença a despuntar de forma explícita (ha apel·lat directament als votants de l’FNC), i voluntat de dinamitar qualsevol intent de diàleg per dirigir-se a una confrontació en el tema nacional (rebutja la taula de diàleg i és partidari de declarar la independència amb un vot més del 50%) .

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Segurament, el personatge també dona peu a una certa ridiculització: les seves aparicions televisades promocionant el seu MaskCat, un dispositiu ni útil ni homologat per prevenir els contagis contra la Covid com si fos una ‘telebotiga’, han sigut antològiques, tot i que no han sigut les úniques manifestacions del candidat dignes de despertar veritable vergonya aliena. Però sembla una equivocació molt greu desterrar el fenomen al calaix del ‘friquisme’. La realitat ha demostrat que més enllà del pintoresc, les propostes polítiques que articulen les actituds insolidàries i excloents que hi ha en les societats, encara més en temps convulsos com aquests, poden tenir molt èxit. L’‘efecte Canadell’ ha situat una part de la dreta nacionalista catalana en aquest quadrant i seria molt útil que totes les altres forces polítiques en prenguessin bona nota.