Editorial: Nova clatellada a la justícia espanyola a Bèlgica

Des de Bèlgica ha arribat aquesta setmana una nova clatellada a la justícia espanyola. El Tribunal d’Apel·lacions de Brussel·les va rebutjar l’ordre europea de detenció i entrega contra l’exconseller de Cultura Lluís Puig cursada pel Tribunal Suprem espanyol per presumpte delicte de malversació de fons en relació amb el referèndum de l’1-O. Després, la fiscalia belga va decidir no recórrer la decisió del tribunal, amb la qual cosa el procediment contra Puig, que va començar l’octubre del 2017, es dona per acabat amb una dura desautorització a la justícia espanyola i a la insistència del jutge d’instrucció del Tribunal Suprem i la fiscalia espanyoles d’acusar de sedició els polítics catalans implicats en el referèndum. Les corts europees de diversos països que han hagut de pronunciar-se al respecte han resolt sempre a favor dels processats. A Espanya, el judici a Josep Lluís Trapero a l’Audiència Nacional també va contribuir a debilitar la tesi de la sedició, qüestionada per molts juristes espanyols de perfils molt diferents.

En aquest context, cobra sentit la reforma del delicte de sedició en què treballa el Govern central. La manera amb què s’ha intentat aplicar el tipus actual d’aquest delicte a l’1-O s’està demostrant que és forçada i difícil d’argumentar més enllà de les sales del Tribunal Suprem espanyol. Més enllà de consideracions polítiques, el missatge enviat des dels tribunals europeus mereix ser tingut en compte.