Barcelona

En aquest inici d’any, l’agreujament de la tercera onada ve a coincidir amb el començament de la fase de vacunació, que ha de controlar l’expansió de la Covid-19 en uns mesos. Així, alhora que perseverar en la via sanitària, hem d’accelerar el debat sobre com reconstruir les destrosses socials i econòmiques d’una pandèmia que ha evidenciat i agreujat les carències i incerteses que ja veníem patint, abans de l’explosió del coronavirus. Una desorientació que ve de lluny. I en aquesta confusió generalitzada, destaca Barcelona.

La ciutat ha transitat, en pocs anys, d’una eufòria desencadenada a una depressió que no remet. I és que, més enllà d’aquests vaivens d’un cert caràcter maniacodepressiu, hi ha subjacent l’agonia d’un model, extraordinari en el seu moment, i del que hem viscut durant dècades. Per això, més enllà de pedaços, actuacions erràtiques, o consideracions en clau sectorial, es requereix una visió global i compartida amb què respondre a aquest entorn tan canviant.

Ciutat d’atributs

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

I hauríem d’abordar aquesta exigència des de l’optimisme, ja que Barcelona recull aquells atributs centrals en el món que ve. Així, per exemple, els vectors del fons europeu Next Generation per a la reconstrucció i reforma són transició verda i digitalització, a què afegir l’indispensable reforç en l’àmbit sanitari. Curiosament, en aquests tres àmbits, Barcelona compta amb els actius per situar-se entre les metròpolis innovadores i de referència a nivell global.

La tasca és complexa, i tot i que ha de ser liderada pel Govern municipal, aquest no és l’únic actor, ja que resultarà molt determinant el que passi en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer. Necessitem unes noves prioritats i polítiques públiques que, al seu torn, hauran de venir acompanyades d’una renovada ambició privada ja que, sovint, la suposada fortalesa de la societat civil no passa de mera retòrica. Acompanyada, això sí, d’un extraordinari autobombo.