Josep Fornas, una vida entre el compromís polític i la cultura

El 19 de setembre del 2010, la Fundació Josep Irla, que presidia, va realitzar un merescut homenatge a Josep Fornas amb motiu del seu 86è aniversari. Fou aquell un any intens, doncs el mes de març el Parlament de Catalunya havia organitzat una exposició amb cartells del denominat Fons Fornas (amb cartells de la guerra civil), coincidint amb el 30è aniversari de la restauració de la institució, i el mes d’abril li fou entregada la Creu de Sant Jordi al Palau de la Generalitat. No debates, la seva condició de gran amant de la cultura el dugué a una altra de les seves grans passions, a banda de la política: el col·leccionisme i els llibres de vell. Abans d’aquestes efemèrides, Fornas portava una vida discreta i retirada de la política, del món editorial i del despatx professional a Vilassar de Mar, la seva vila d’adopció des de mitjans dels anys 80, on moltes persones l’havíem visitat a casa seva, alseshores molt a prop de la platja, amb el sol propòsit de mantenir una agradable i enriquidora conversa amb ell.

Josep Fornas formava part d’una generació que havia perdut la guerra, tot i que per la seva edat no hi havia tingut un paper actiu. De forma tan silent com fructífera, però, va combatre el franquisme i va defensar la democràcia i la cultura del país. Nascut al carrer de Gòsol de Barcelona, el 1924, de pares originaris de l’Alt Millars. Cursà estudis primaris en diferents centres de la seva ciutat i el batxillerat a l’Institut-Escola Ausiàs March, creat per la Generalitat republicana, que esdevingué decisiva en la seva vida. No debades allà va conèixer Jaume Vicens Vives, Josep Obiols i Eduard Valentí. Un cop estroncats els seus estudis primer per la guerra i després per la derrota, no els va reprendre fins a ingressar a l’Escola d’Agricultura i després a l’Escola de Comerç, on va seguir les passes del seu pare, un oficial de complement de l’Exèrcit republicà que fou represaliat. Pare i fill van fundar el 1942 una assessoria, ubicada prop del mateix Parlament del que anys a venir en formaria part.

Àvid lector, Fornas, a causa d’una pleuresia que el va recloure durant mesos l'any 1943, aprofundí en els clàssics del catalanisme com Rovira i Virgili i ingressà a l’Ateneu, on organitzà un espai de relació anomenat Demócrito, que reunia diferents personalitats de la clandestinitat. El més decisiu per entrar en política fou, tanmateix, la seva amistat amb Xavier Balagueró, a la saó secretari general d’Estat Català, a qui coneixeria fent el servei militar. Precisament, a través d’Estat Català connectà el 1957 amb militants de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), com Anton Canyelles, i ingressà en l’històric partit democristià.

Al servei del president

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El 1961, i per mitjà de Joan Sansa i de Josep Andreu Abelló, entrà en contacte amb Josep Tarradellas. Des d’aquell moment i durant setze anys, fins el seu retorn a Barcelona com a president de la Generalitat restaurada, Fornas esdevingue un estret col•laborador seu, que el nomenà delegat personal a l’interior. Amb el sobrenom de Fontana, procura informació, contactes, publicacions i sobretot acompanyà personalitats que visitaven Tarradellas a Saint-Martin-le-Beau. El 1977 Tarradellas, que valorà la seva vàlua i lleialtat, el designà com un dels membres de l’Organisme Consultiu de la Presidència de la Generalitat. Després d’abandonar UDC, formació en la que milità quatre anys, passà a militar el 1976 a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), de la direcció de la qual formaria part fins el 1986. El 1976 s’havia vist esperonat a fer el pas gràcies als oficis de Josep Maria Poblet i Heribert Barrera. fet que permet salvar el futur de l’organització en obtenir un diputat, Heribert Barrera. En les primeres eleccions democràtiques, fou elegit diputat i nomenat president del grup parlamentari d’Esquerra.

Com a agitador cultural, Fornas va conèixer totes les vessants del món del llibre. Tingué contacte amb editors (Josep Maria de Casacuberta, Joan Grijalbo...), escriptors (Avel•lí Artís-Gener, Jordi Llimona...) i llibreters (Joan Marca, Josep Sala Badal...). Ferran Canyameres fou tanmateix qui el portà cap al món editorial. I el 1963 fundà l’editorial Pòrtic, amb la col•laboració inicial de Rafael Tasis. El catàleg de Pòrtic fins el 1976 aplegaria uns cent vuitanta títols prou heterogenis. A partir de 1978, la seva filla Núria es feu càrrec de l’editorial, fins la seva venda en 1986. Des d’aleshores, i un cop acabada la primera legislatura al Parlament, es consagrà al seu despatx professional, a l’estudi, a la família i sobretot a l’amabilitat amb congèneres i estranys. Descansi en pau.