Jurisdicció
La justícia universal a Espanya
La Fiscalia s’ha alineat amb la defensa de Julio Iglesias, que va al·legar que els tribunals espanyols no són competents per jutjar-lo
Potser és per (de)formació professional, però veient que dues extreballadores de Julio Iglesias el denunciaven davant l’Audiència Nacional per presumptes delictes de tràfic d’éssers humans, agressió sexual o maltractaments vaig pensar que aquesta acció tindria un recorregut més que incert a causa que la justícia universal a Espanya és avui dia més que residual a causa d’algunes decisions polítiques no tan llunyanes. Els fets són que la Fiscalia s’ha alineat amb la defensa d’Iglesias, que va al·legar que els tribunals espanyols no són competents per jutjar-lo perquè els fets van tenir lloc a la República Dominicana i les Bahames. Segons l’opinió del ministeri públic, haurien d’haver-se denunciat primer als països on van tenir lloc i només en cas de no prosperar i constatada la "impossibilitat real o la falta de voluntat" d’investigar seria possible franquejar-li el pas a Espanya, autoritzada a intervenir només en cas que l’Estat directament competent no pogués o no volgués fer-ho, si s’acredita això. Això no es podria plantejar, per exemple, en el cas Epstein, perquè els delictes han sigut qualificats de federals als EUA i s’han desplegat les accions de cooperació internacional corresponents.
El criteri de la Fiscalia es fonamenta en el fet que la justícia universal a Espanya és actualment un "últim recurs" perquè ha deixat de ser una competència general. Alguns sectors jurídics han criticat que la Fiscalia no hagi entrat en el fons de les acusacions, i que hagi pres la decisió només partint d’una qüestió merament processal –la competència–, sense valorar les proves aportades per les denunciants. Organitzacions implicades en la denúncia com ara Women’s Link Worldwide i Amnistia Internacional (AI) van qualificar la decisió de "lamentable" i van argumentar que Espanya havia perdut l’oportunitat d’escoltar i investigar a fons els fets. Aquestes entitats, que van presentar la denúncia, consideren que la jurisdicció espanyola s’hauria de poder exercir obertament en casos amb presumptes violacions de drets humans. Però es tracta d’arguments d’oportunitat o de mera conveniència, tot i que perfectament atendibles.
Notícies relacionadesEl fet cert és que, dissortadament, Espanya no es pot erigir en jutjador universal sense la presència d’elements molt rellevants de connexió territorial o personal amb els fets il·lícits: que el cantant sigui espanyol no implica una competència automàtica per investigar-lo. A més, no resideix a Espanya i les dues denunciants no tenen nacionalitat espanyola, tampoc viuen a Espanya i no consta que hi hagin estat. La malaurada jurisdicció universal a Espanya ha quedat afectada tant per reformes legals com per criteris jurisprudencials restrictius. Tot i que no ha sigut pas sempre així. Fa menys de dues dècades la jurisdicció universal a Espanya era plena i podia jutjar crims greus –no solament el genocidi o els crims contra la humanitat o les tortures–, tot i que s’haguessin comès fora del seu territori i els autors o víctimes no fossin nacionals. Això es va acabar a causa de dues modificacions legals operades pel Parlament espanyol, la primera el 2009, a instàncies del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero –vist com un "risc judicial" en política exterior, sobretot pels EUA, la Xina i Israel–, i la segona el 2014, pel Govern de Mariano Rajoy.
En efecte, tots dos executius es van mostrar particularment obsequiosos amb els països als quals no havia agradat, per exemple, que el jutge Baltasar Garzón ordenés la detenció d’Augusto Pinochet a Londres per la seva implicació en delictes de genocidi, terrorisme internacional, tortures i desaparició de persones a Xile durant la dictadura militar. I particularment dòcils amb els EUA, als quals desplaïa la investigació de tortures i detencions il·legals a Guantánamo. Així Espanya va deixar de ser un referent global de la jurisdicció universal i de la defensa dels drets humans, com van posar en relleu el Comitè contra la Tortura i Drets Humans de l’ONU, AI o Human Rights Watch, per als quals Espanya va passar fins i tot a incomplir obligacions internacionals en matèria de persecució de crims com la tortura o contra la humanitat. Amb el resultat que aquesta noble causa va perdre un qualificat abanderat, que ara seria molt útil en un tauler geopolític global.
