Pros i contres
La distorsió
Salvador Illa és l’actiu d’un PSC que ha vist com s’obria una finestra d’oportunitat en un període convuls
La dificultat de fer front a una situació tan greu com la que vivim implica un desgast continuat i permanent. Pocs líders polítics podran dir, quan hagi acabat aquesta història, que en van sortir indemnes i encara n’hi haurà menys que podran presentar l’aval d’una gestió immaculada. El binomi salut/economia es presenta com una equació de solució complicada, i més si hi afegim picabaralles estèrils, administració a la deriva, decrets confusos, manca de planificació.
Les solucions màgiques no existeixen i és impossible enfrontar-se als enormes problemes amb respostes que satisfacin tothom. Això ja ho sabem, i les crítiques a l’administració són proporcionals a la proximitat i la immediatesa de la gestió. En reben més els més propers. És per això –i pel seu tarannà d’home tranquil i reposat, la seva lenta retòrica– que Salvador Illa es pot presentar a Catalunya com una figura exemplar, més enllà dels detalls que podrien oferir una altra percepció, com és evident que hi són. És l’actiu d’un PSC que ha vist com s’obria una finestra d’oportunitat en un període convuls. Caldrà veure com la distorsió que provoca la pandèmia afectarà la correlació de forces.
