Conseqüències de la Covid-19

Som millors del que ens sentim?

1
Es llegeix en minuts

Aquest és un article d’encàrrec i no em fa vergonya admetre-ho. De fet, m'enorgulleix que una amiga a qui estimo i admiro em digui que li agradaria llegir-me sobre això. Estic segura que no diré res que no hagueu pensat tots en algun moment d'aquest any tant... particular que acabem de deixar enrere.

Qui no ha tingut problemes d'autoestima després que la combinació de confinament, soledat, neguit i incertesa ens hagi fet patir de manca de concentració i ens hagi portat a cometre alguns, uns quants, molts, tants, errors en les nostres feines?

Tenim dos consols i una esperança. L'esperança que el gest simbòlic del tombant de l'any ens doni un nou impuls per seguir treballant com si la tercera onada no ens estigués esperant a la cantonada. Perquè no tenim alternativa. És allò del poema de Joan Maragall: "Esforça't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat. Car en depèn, creu-me". El consol de saber que hem fet tot el que hem pogut, tot i que potser no ha estat prou. El consol de saber que no hem estat els únics i que tot sovint hem trobat en la mirada de l'altre el missatge de "t'entenc, tots estem igual, no et preocupis". L’altra cara de la moneda, que em costa de pair, és la manca de generositat i empatia d’aquells als qui has volgut bé, encara que s'entestin a ignorar-ho.

Notícies relacionades

Hem viscut la soledat i la companyia amb més intensitat que mai. Hem viscut en un bucle informàtic de pantalles i formularis. Però entre tots hem trenat una immensa cadena de favors. Ens hem anat apuntalant per no caure tots alhora. Potser sí que som millors del que ens sentim.

Sobre els que actuen sense mirar què passa al seu voltant, egoistes, irresponsables, ja no sé què dir. No sé què més ha de passar per adonar-nos que la vida és molt millor quan intentem viure-la en companyia. No donarem mai prou les gràcies, no demanarem mai prou perdó. Feliç 2021.