Canvi de cicle

El primer és la Unió Europea. Ha arribat la seva hora, alliberada de l’amenaça britànica de l’abandonament i amb un acord que sembla suficient com per no pagar els plats trencats d’una ruptura cuita a foc lent, és l’hora de tornar a posar en relleu el sentit de la Unió. Surt de la crisi enfortida per haver actuat amb una sola veu no només en el Brexit, sinó també adquirint, per a tots els seus socis a la vegada, les vacunes que cadascun dels països pel seu compte no haguessin aconseguit ni en quantitat ni en preu ¿Hi pot haver una senyal més bona que avancem junts? És el seu moment, ara que, a més, l’ascens de l’ultranacionalisme, una de les grans amenaces a la unió, s’ha quedat orfe.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Vençut Donald Trump, el símbol a què recorrien tots els nacionalismes, ¿a qui miraran ara els Orban a Hongria, Salvini a Itàlia, Le Pen a França o Abascal a Espanya? Ni Bolsonaro, ni Putin són referents que els europeus observin amb tranquil·litat, i tot i que els moviments radicals continuaran presents, l’arribada de Joe Biden a la Casa Blanca apunta també a un horitzó ben diferent en la recerca de solucions multilaterals davant nacionalismes delirants.

Finalment hi ha la vacuna. O per ser més precisos, les vacunes que aniran arribant a poc a poc. No seran un miracle i tardarem encara mesos a notar la seva eficàcia. Però durant aquest 2021 començaran a canviar les nostres vides, primer, i després, a condició que siguem capaços de vacunar no només als nostres països rics, sinó a tots, suposaran una avenç substancial també per recuperar l’equilibri a l’agenda global. El canvi de cicle és possible.