El ball nuclear

Després de quinze anys des que es va firmar el Nou START, l’acord bilateral que limitava els caps nuclears dels dos països a 1.500, aquest acord ha caducat i al seu lloc encara no hi ha traça del que pot frenar les dues potències que acaparen ara com ara gairebé el 90% de totes les armes nuclears del món ¿On hi ha el problema? Vladímir Putin ha ofert una pròrroga d’un any, però ell tampoc ha complert les seves obligacions des que va començar la guerra a Ucraïna. Donald Trump, per la seva banda, ignora bona part dels seus negociadors diplomàtics al·legant que no tenen prou coneixement per a aquesta mena de pactes complexos. Vol ballar ell.

Notícies relacionades

Governar no està de moda

Pitjor forma que fons

El problema és que el Tractat de les Nacions Unides per a la No-proliferació estipula una restricció a augmentar l’arsenal als altres set països nuclears i la prohibició a la resta per desenvolupar-lo mentre les dues potències vagin reduint el seu. Però si això no passa, les regles del joc no valen per a ningú. L’amenaça nuclear apunta i la Xina, que no se’n fia, ha començat a produir arsenal com si no hi hagués infern.

El joc està servit i l’amenaça és real. El més preocupant és la falta de restricció per a Rússia i els Estats Units, que fins i tot podrien tornar a fer assajos, però els altres no es quedaran quiets. Els que en tenen voldran modernitzar l’arsenal i alguns que estan a punt, com l’Iran, podrien desenvolupar-lo. El ball nuclear ens té a tots en suspens. Esperem que almenys aquí la música pari aviat, abans que comencem a veure com s’enfonsa el vaixell.