Homes ridículs
El teu C-Tangana
Al segle XXI les dones brillen malgrat tot: malgrat els C. Tangana que et volen petita
combo c tangana y Rosalia
Virginia Woolf va fer l’exercici d’imaginar com hauria sigut la vida de la germana de Shakespeare: una vida marcada pel fet de ser una dona en un món, un segle, en què l’home era una ciutadà lliure i la dona era una espècie de complement subjugat a aquesta llibertat. Tantes vegades ens hem preguntat on són les dones en tot: no ara, abans. Sempre amb la confiança que aquells anònims fossin dones, o que molts dels pseudònims masculins amaguessin dones brillants. Però el cert és que sense l’èpica, només ens queden milions de Judith Shakespeare: dones que haurien sigut brillants, però que mai en van tenir l’oportunitat. Prou en tenien d’obeir els mandats de les seves èpoques. Això, les privilegiades. Les que no ho eren, prou feina tenien a sobreviure.
Fa només uns dies C. Tangana va dir que Rosalía brillava abans. Quan ningú la coneixia, va dir. Quan només ell la coneixia, suposo que volia dir. Quan la gent no la coneixia a ella, però a ell sí. Quan, de tots dos, el que semblava brillant era ell. Quan la seva ombra era més allargada que la d’ella. Quan el món encara no havia descobert el talent del que ell diu «una dona vestida de vermell». Quan encara no havia despuntat, ni guanyava premis. Quan mundialment ningú sabia que existia. A C. Tangana li agradava més la Rosalía quan era desconeguda, i tenia un tresor entre les mans que només ell coneixia, i el cuidava i li explicava com de meravellosa era, i era seva i ja ho sabia, ja que si el món la conegués quedaria impressionat. Millor que no.
Això és el que ens ha passat a les dones pels segles dels segles, amén. Des de Judith Shakespeare fins a Rosalía, sempre hem trobat algú que ens ha volgut petites. Era molt més fàcil ocultar el talent de la germana hipotètica de Shakespeare, perquè al seu món les dones no podien brillar, simplement. Al segle XXI les dones brillen malgrat tot: malgrat els C. Tangana que et volen petita, tot i que ens silencien, invisibilitzen, ens menyspreen; malgrat els feminicidis, el sostre de vidre i el terror sexual. Les dones brillen en aquest segle malgrat tot, i gràcies a la lluita d’anònimes i pseudònims. Sort que C. Tangana i Rosalía són d’aquest món. Hauria perdut moltes coses: el talent d’ella, i que ridícul que sona un home que et vol petita.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
