Llibres i pandèmia

Fan falta formats nous

Les llibreries portem ja gairebé un any funcionant a base de posar pedaços. Cal anar més enllà de simplement posar una pantalla entre el lector i totes les coses que ja fèiem abans

1
Es llegeix en minuts

Al cap de poc temps de començar el primer confinament, els responsables del màster d’Edició de la UAB van trucar alguns dels professors convidats de cada curs (professionals de diferents àmbits del sector del llibre que només impartim una classe a l’any) perquè féssim una classe extra, en calent, explicant què passava, què havia canviat, què ens havíem trobat de sobte... Havia de ser per videoconferència, per descomptat.

Les sessions normals solen ser testimonials i relativament senzilles de preparar: consisteixen a explicar coses que els alumnes ja han tractat a classe, de les que ja coneixen la teoria i els números, aplicades a la pràctica diària. Es parla d’aspectes empresarials, gremials, el tracte directe amb els clients/lectors, l’elaboració de l’agenda d’activitats, el ritme a què rebem les novetats, els criteris segons els quals les triem... En canvi, preparar aquesta classe extra en ple confinament va ser un maldecap. La temptació era arrencar la sessió dient: «¿Recordeu tot allò que vam parlar fa un parell de mesos? Doncs oblideu-ho: ja no serveix per res».

Notícies relacionades

Al març, tot va saltar pels aires. De sobte no hi havia clients ni activitats, les novetats van quedar suspeses, el Gremi anava a remolc de comunicacions oficials que moltes vegades eren poc específiques o contradictòries directament. Aquesta situació es va allargar fins i tot ben entrat l’estiu i ara encara treballem sota l’amenaça que torni a repetir-se.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les llibreries i els altres centres culturals portem ja gairebé un any funcionant a base de posar pedaços: fer les activitats en streaming és un pedaç; activar la venda digital, un altre. Pot ser que encara sigui una mica aviat per haver trobat ja fórmules noves que suposin noves maneres de fer. El que està clar és que a tots aquests remeis els haurà de succeir l’aparició de formats nous que vagin més enllà de simplement posar una pantalla entre el lector i totes les coses que ja fèiem abans.