Pros i contres

Es llegeix en minuts

Atrapats a la frontera entre el Regne Unit i França. Dies sense dutxar-se, esgotant les provisions o menjant de la solidaritat de desconeguts. El cop final d’un any inclement: la nit de Nadal en un camió encallat. Sols. Allunyats de la família. Convertits en peons de la política. La Covid com a excusa. El col·lapse de mercaderies com a anunci del que podria haver suposat un Brexit sense acord. Els estats, les institucions fent les seves jugades sobre el tauler. Inevitable sentir que la solitud en aquesta cabina és alguna cosa més que una descripció física.

Et pot interesar

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentre el país estava confinat, els establiments tancats i les poblacions envoltades d’un halo fantasmal, els camions van continuar recorrent les carreteres. Durant molts dies, en condicions duríssimes. Sense menjar calent ni dutxes. La seva feina era essencial, imprescindible, però es va tardar massa a atendre’ls. Una desatenció que s’ha vist multiplicada aquests dies, agreujada pel pes emocional de les festes nadalenques. El sentit de la justícia, de la igualtat, del bé comú, les més belles paraules i expressions es converteixen en paper mullat quan s’escampa la sensació de desemparament.