brexit: ara comença tot

Una vegada més, s’evitava in extremis la caiguda a l’abisme en les relacions bilaterals i es consagrava un brexit dur sostingut sobre l’espina dorsal d’un acord comercial preferencial, però que deixa fora serveis, lliure circulació de persones i defensa i seguretat, amb tot el que això implica.

Alguns han sigut els principis sobre els quals s’ha articulat l’acord, a més del dels deures i drets; el principi d’igualtat de condicions i la governança de l’acord s’han convertit en el leit motiv de la negociació. Assegurar la no-regressivitat i garantir una clara resolució de conflictes creuats es van convertir en els dos cavalls de batalla dels Vint-i-set.

Així, queda garantida la lliure circulació de mercaderies, sense aranzels ni quotes, però amb una elevada condicionalitat vinculada al compliment de la normativa europea. De fet, els Vint-i-set han pres bona nota de l’intent de ruptura de l’acord de sortida en relació amb la frontera irlandesa i s’han assegurat un acord a la canadenca, però amb més condicions. A l’espera de la creació d’un plafó d’arbitratge entre les dues parts que reguli la relació s’ha acordat un terra mínim en qüestions com les polítiques de la competència que vigilen les ajudes estatals, o la garantia de no regressió en temes mediambientals i laborals. D’aquesta manera queda garantit un punt de partida no retroactiu a través de les salvaguardes explicitades a l’acord.

Impacte colossal

L’impacte que aquest acord tindrà en la indústria, l’agricultura i els serveis financers al Regne Unit serà colossal, ja que es perd l’accés al mercat únic, destinació de la majoria d’aquests sectors. El Regne Unit perdrà competitivitat, atraurà menor inversió estrangera i disminuirà el seu tradicional dinamisme econòmic. Els efectes del brexit s’han estat notant des del 2016, però és ara quan seran més visibles els seus efectes. Més tràmits administratius, més burocràcia, menor mobilitat pel continent. És ara quan els ciutadans britànics començaran a ser conscients del que realment significa en termes pràctics la seva sortida del Consell Europeu.

A partir d’ara, l’Acord de Comerç i Cooperació s’aplicarà de manera provisional fins a finals de febrer del 2021 a l’espera que el Consell Europeu el voti per unanimitat i també l’aprovi el Parlament Europeu. Per part seva, el Govern britànic ha convocat el Parlament el pròxim 30 desembre per votar. No obstant, en aquesta ocasió, i no com en aquelles sessions del 2019, sembla que s’arribarà a una majoria, si bé no per la unitat en el partit tory, on el sector euroescèptic s’aixeca contra Johnson, sinó perquè, en aquesta ocasió, els laboristes, liderats per Starmer, han avançat el seu vot a favor de l’acord.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Són molts els temes que encara es mantenen oberts i hi ha qui afirma que les negociacions s’estendran durant els pròxims 50 anys. L’aconseguit en l’acord de de la nit de Nadal tan sols és una xarxa de seguretat per evitar el caos al gener S’han traçat les línies mestres de la relació, ara toca anar punt per punt aprofundint en la manera en què s’anirà acomodant aquesta nova relació entre les parts. Com en un divorci, cadascú busca maximitzar el benefici. De moment, s’ha arribat a una separació amistosa no exempta de tensió, que ja és molt, davant les nuvolades que auguraven una ruptura molt més traumàtica.

Ningú sembla dubtar que els efectes del brexit tindran un enorme impacte no només al Regne Unit, sinó també a la UE. El projecte europeu es va posar en marxa per treure fronteres no per implantar-les, i l’aplicació de l’art. 50 és un fracàs col·lectiu. És el resultat de la incapacitat de revertir una tendència iniciada amb el discurs euroescèptic de Margaret Thatcher al Col·legi de Bruges el 1988 i que va culminar amb el referèndum del 23 de juny del 2016. A partir d’ara convé arremangar-se i analitzar críticament el passat, per mirar cap al futur de manera més optimista i constructiva.