El comodí alemany

‘A l’inici del procés va fer falta justificar el discurs de l’espoli. Sense cap problema, es va dir que el dèficit fiscal català era el doble que el de Baviera i tirant milles. El 2011, Oriol Junqueras va enviar una carta a tots els eurodiputats explicant que encara que Catalunya tenia un dèficit fiscal del 10% del seu PIB, «per decisió del Tribunal Constitucional, a Alemanya les transferències entre les regions són limitades al 4,5%». I el 2012, va escriure que «les aportacions del ‘land’ més ric d’Alemanya no arriben ni a la meitat del dèficit fiscal català. Per això parlem d’espoli fiscal, d’un mannà ingent de recursos que flueix cap a Madrid i que no torna mai més».

Passa que per limitar el dèficit fiscal abans és necessari saber quin és i calcular la balança fiscal. El 2014, en el programa de Jordi Basté, vaig preguntar a Junqueras si Alemanya publicava les balances fiscals. Junqueras va respondre «imagino que sí, però en qualsevol cas, per resoldre qualsevol dubte, jo el posaré en contacte amb la gent [d’ERC] que més sap del tema». A l’acabar li vaig donar el meu correu electrònic. No hi va haver resposta. Mesos després, vaig preguntar a Andreu Mas-Colell si coneixia cap país que publiqués les balances fiscals i va respondre que no.

No s’ha de ser Sherlock Holmes per deduir que si Alemanya publiqués les balances fiscals, Mas-Colell ho sabria i Junqueras hauria complert la seva promesa i m’hauria enviat un correu. Preguntat per la qüestió, l’ambaixador alemany a Espanya va confirmar que ni calculen les balances ni existeix límit al dèficit fiscal.

Ara, res és més efectiu que dir que amb la independència la pandèmia no generaria crisi econòmica. Doncs res, es recorre una altra vegada a Alemanya. L’independentisme diu que Alemanya subsidia les empreses amb el 75% dels ingressos i Junqueras ha suggerit que una Catalunya independent podria fer el mateix. No importa que el president de Baviera hagi declarat que «és per a novembre i desembre i no es pot mantenir per sempre».

Tot i que els principals ajuts a tots els països han sigut com els ertos d’Espanya, no hi ha dubte que alguns se n’han pogut permetre més. El president del Vèneto ha dit que els subsidis alemanys suposen «el final d’Europa» ja que violen les regles del mercat únic.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿I per què Alemanya se’n pot permetre més? Al lector li sonaran Volkswagen, BMW, Mercedes, Basf, Siemens, Adidas o Lidl. El 2019, només Volkswagen va vendre per valor de 252.630 milions d’euros, mentre que tota la riquesa generada a Catalunya va ser de 250.597 milions. Ara pensin en alguna empresa catalana que puguin conèixer els alemanys. Mentrestant, la Generalitat no ha aconseguit ni un requisit mínim per a la competitivitat de la nostra economia: ni la meitat dels nostres universitaris tenen un nivell bàsic d’anglès. Aquí hi ha una explicació.

Els indepes continuen tranquils sabent que sempre podran explicar ficcions alemanyes.