Arbitratge des del cim
Marchena segueix al comandament
Costarà refrenar l’ànsia de protagonisme del president del Penal, sabedor que el seu Codi és una arma carregada de futur
zentauroepp50366011 marchena191018120818
Ha de ser casualitat que a Manuel Marchena li toquin la sentència del procés i la prèvia del coronavirus. Els 75 folis per exculpar enmig de la pandèmia el Govern són semblants a l’abordatge de la condemna a cent anys de presó als independentistes, deu ser que l’astringent prosa judicial també admet un estil. Aquest segon volum no conclou que els polítics són innocents, sinó que aquí mana el jutge canari i que desitja preservar el seu arbitratge des del cim. Llueix el poder màxim com a president de la sala penal del Suprem, i l’exerceix amb més convicció que qualsevol altra magistratura estatal. Li hauria d’impartir alguna lliçó privada sobre el comandament a Felip VI.
Els responsables polítics italians ja han declarat davant la fiscalia, la procura francesa introdueix l’homicidi entre els delictes a investigar en connexió amb la gestió de la pandèmia. Marchena rebutja la bel·ligerància, es mostra respectuós, tritura les hipòtesis d’un 8M contagiós i determina que de moment el Govern no té res a témer, però que segueix a les seves mans. D’aquí la invocació a eventuals iniciatives dels jutjats d’Instrucció. Gairebé sembla un homenatge al número 13 de Barcelona, de providencial aportació a les condemnes del procés.
Els il·lustres advocats dels independentistes també creien haver seduït Marchena, abans del desengany monumental. L’entrada en lliça del Suprem obliga a recordar que els jutges no són col·lectivament millors que els polítics a qui han de jutjar per la qual cosa, sempre que sigui possible, no haurien de privar els ciutadans del plaer de remoure’ls. Als polítics, perquè els magistrats són intocables. Al no haver adquirit la dignitat que confereix el valor en la lluita diària contra la pandèmia, jutges i polítics s’haurien d’abstenir per cedir els focus als metges. Ara bé, costarà refrenar l’ànsia de protagonisme del president del Penal, sabedor que el seu Codi és una arma carregada de futur. I qui s’atreviria a desmentir-lo.
